La seu de la televisió del districte del Clot – Sant Martí es troba al Centre Cultural la Farinera, un edifici al cor de les Glòries. Clot RTV neix al 1984 com a televisió local independent però actualment no té freqüència pròpia i ofereix cobertura informativa del districte per Barcelona TV.
Aquest material, relatiu a la informació de proximitat, també es troba penjat a la web de TLDB (Televisions Locals dels Districtes de Barcelona) www.tldbcn.com on s’ha implementat la tecnologia de la televisió per IP. TLDB és una empresa amb 25 anys d’experiència en comunicació local que dóna suport i servei a les televisions dels districtes de Barcelona. A través de la web es pot accedir a les notícies actuals i a algunes d’arxiu. Actualment estan accessibles 4797 vídeos des de 1994 , dels quals1084 són relatius al districte del Clot. A tots ells s’hi pot accedir a través d’un cercador o mitjançant una classificació per categories.Pel què fa a l’arxiu es conserven els materials provinents de TV Ciutat Vella; TV Horta-Guinardó, TV Eixample i TV Clot-Sant Martí i estan en negociacions amb la televisió de Gràcia i Sarrià. L’arxiu consta de dues parts, el històric i l’actual.
Arxiu Històric
S’han conservat diversos formats analògics (U-matic, Hi-8, Beta, VHS) que estan digitalitzant. Al principi ho feien en DVD però en l’actualitat ho codifiquen en format MPEG-2 que va directament a un disc dur. Tenen un raid amb 6 discos de 750 GB cadascun i amb capacitat per ampliar-ho a 15 discos. També fan compactats en cinta DVCAM. La digitalització es porta a terme segons ordre de prioritat (importància història de les imatges: primeres emissions, història del districte, canvis urbanístics, personatges importants del barri, etc…).
Arxiu Actual
La segona part de l’arxiu va des del 2001 a l’actualitat, on tot el material ja està digitalitzat. Consta de notícies relatives al districte, petits reportatges i algunes càpsules per BTV. Sempre vinculats a la informació de proximitat. El material que guarden actualment a l’arxiu són editats (generen entre 250 i 300 peces anuals) i alguns bruts de càmera escollits. El nom usat per guardar les peces és any-mes-dia. Les peces es fan en format AVI i s’envien a BTV en quicktime tot i que a l’arxiu es guarden en format MPG2 i s’emmagatzemen també al disc dur. De la mateixa manera, es fa una còpia en DVCAM.
Pel que fa a la documentació textual vinculada a cadascuna de les peces, es guarda una fitxa en BDD Access on apareixen les principals dades: localització de cinta i tc’s, autor, font, districte, data de rodatge, data d’emissió, títol, gènere, sinopsis, personatges, material, so, notes.. Són els mateixos redactors els que s’encarreguen de completar la fitxa. Una de les coses que resulten interessants de la BDD és que inclou un camp amb un hipervincle que permet visionar la peça en baixa resolució de manera que els redactors poden veure les imatges d’arxiu de forma immediata i localitzar ràpidament allò que necessiten. Actualment hi ha més de 3000 registres introduïts. Aquestes fitxes d’Access convertides en fitxes PHP per internet permeten obtenir les metadates que possibiliten la recuperació de la informació a la web. Finalment els vídeos es codifiquen en Flash per poder ser servits a internet.
En un futur tenen previst implementar un sistema perquè la gent enviï vídeos amateurs sobre diferents aconteixements del barri, obrir un bloc, un espai de denúncies i una hemeroteca ciutadana.
