Data: 15 de desembre del 2014
Lloc: Sala 2 de tràmits de l’edifici administratiu del Govern d’Andorra
Hora: 10h
Assistents:
– Joan Boadas, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge
– Gabriel Barragan, Xarxa de Televisions Local
– Lluís Cermeno, Subdirecció General d’Arxius
– Joan Comasòlivas, Arxiu Històric de Sabadell
– David González Ruiz, Arxiu Històric de Sabadell
– Adela Pujolà, Xarxa de Televisions Locals
– Rudy van der Ploeg, Televisió del Clot-Sant Martí
– Xavi Mujal, Ràdio Televisió d’Andorra
– Montse Serra, Ràdio Televisió d’Andorra
– Pampliega, TV Pirineus
– Marta Pérez, Ràdio Televisió d’Andorra
– Miquel Termens, Coordinador del Màster en Gestió de Continguts Digitals, Facultat de Biblioteconomia, UB
– Pau Saavedra, Centre de Recerca i Difusió de la Imatge
– Susanna Vela, Àrea d’Arxius i Gestió de Documents
Excusen la seva assistència:
– Teresa Cardellach, Arxiu Municipal de Terrassa
– Roser Jordà, Televisió d’Ascó
– Xavier Pedrals, Arxiu Comarcal del Berguedà
– Joan Soler, President de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya
Desenvolupament de la reunió
Es llegeix l’ordre del dia i es comunica que el punt relatiu a la presentació del projecte del Llibre Blanc dels arxius i la gestió de documents de Catalunya, una iniciativa de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, no es farà donat que el seu president, Joan Soler, no ha pogut assistir a la trobada d’avui.
Resultat actualitzat de l’enquesta passada a les televisions i arxius i proposta d’accions
Adela Pujolà explica el resultat actualitzat de l’enquesta facilitada a les televisions. A diferència dels anys 2004 i 2008, aquesta vegada només s’han obtingut 9 respostes i potser el resultat no és massa representatiu. El resultats de l’enquesta són els següents:
– Hi ha molts arxius en DVCAM i CD. La majoria de formats són AVI i MPEG. El format dels fitxers de difusió és molt variat.
– La majoria dels centres no digitalitzen perquè no tenen formats analògics.
– De memòria virtual la majoria té més de 20 TB, la Xarxa en té més de 150 TB.
– Els principals reproductors de vídeo són VHS.
– Més del 50% tenen l’arxiu digitalitzat i un 36% l’arxiu catalogat.
– La freqüència de consulta de l’arxiu és en un 50% diària, en un 25% setmanal i en un 25 % mensual.
– El 60 % dels continguts són accessibles a través de la web.
– Tres de cada nou televisions tenen una persona que s’encarrega exclusivament de l’arxiu.
– Més del 50% aplica un criteri per la tria i eliminació dels materials digitalitzats, el que no es producció pròpia.
– No hi ha massa informació sobre les afectacions en les cintes de vídeo.
Les conclusions de l’enquesta:
– Escassa resposta de les entitats adherides, només un 15 %.
– L’enquesta potser és massa tècnica.
– Formats de vídeo: DVCAM i CD. Tot i que el CD no és un format d’arxiu, és el que té la majoria.
– El disc òptic és el més utilitzat; fer recomanacions per conservar-los.
– El Media Asset Management (MAM) s’utilitza poc, és molt car i la majoria de les televisions no hi poden accedir.
– Pel que fa a les necessitats, la majoria de les televisions demanen fons per al software i els recursos tècnics.
– Les preguntes potser han estat massa ambigües.
Per fer una bona enquesta es necessiten mitjans econòmics i mitjans humans que s’hi dediquin. Totes les TV locals estan a la Xarxa menys 4 o 5, en total unes 60 entitats. Així doncs, el repte de fer una enquesta entre totes les televisions locals és abastable. Una opció seria fer un conveni amb una universitat perquè es plantegés com a objectiu per als estudiants o als doctorands en màsters de documentació i arxius.
Sense tenir dades del tot fiables, el nombre d’hores de vídeo procedents de les televisions locals podria situar-se en 200.000 h de televisió, un arxiu extraordinari. Les administracions haurien de prendre consciència de la magnitud del problema i ocupar-se’n. Si els arxius de les televisions locals segueixen creixent al ritme actual i no es dediquen esforços a la seva preservació, en uns quants anys el repte serà inabastable. Cada territori ha de ser responsable del que genera i ho ha de gestionar. Per tal de quantificar els recursos que es necessiten caldria conèixer les dades de cada arxiu audiovisual.
Caldria més conscienciació per conservar aquests arxius. Un possible camí seria endegar projectes que poguessin rebre subvencions o ajudes a nivell europeu, etc. Per aconseguir això cal tenir més dades. Es necessita una enquesta que contingui una mostra més representativa i més exhaustiva.
S’ha de revisar l’enquesta, el seu format, així com dedicar temps a la formació dels enquestadors.
L’OPATL pot donar resposta a les necessitats d’informació dels arxius pel que fa a les bones pràctiques de conservació: manipulació dels materials, condicions d’emmagatzematge, temperatura i humitat, etc.
Hi ha unes 50 TV i uns 36 arxius. Tenint en compte que en poden haver-hi alguns més dels quals no en tenim constància, estaríem parlant d’un total de 100 centres. Això no ho pot abastar una sola persona.
En resum, l’enquesta ha estat útil però s’ha de revisar i fer-la més entenedora. Fer una enquesta més col·laborativa, més completa (no més extensa) i presencial. Donar més espai a les preguntes obertes. Formar un equip de 5 o 6 persones i realitzar la recollida de les dades in situ.
Cal conèixer bé la normativa. Hi ha una normativa que obliga a la conservació a les TV? No hi ha obligació de dipòsit legal a les TV?. La normativa afecta en diferent forma les televisions públiques i les privades? 28 de les TV són de titularitat pública i estan sotmeses a la llei de patrimoni cultural.
En relació a les TV privades, el representant de Pirineus TV demana la possibilitat de comptar amb incentius econòmics per a la gestió i la conservació. Oferir models de gestió. Oferir la possibilitat de comptar amb un repositori comú amb una còpia per als propietaris de la documentació dipositada.
Creació d’un espai conjunt a Internet (canal Youtube de l’Observatori) que serveixi de difusió de continguts
Pau Saavedra presenta la proposta de Canal Youtube de l’Observatori.
Aquest canal ha de ser un espai virtual que tingui com a objectiu donar a conèixer els documents d’arxiu de les televisions en una plataforma comuna.
Els seus objectius: la difusió d’aquests documents, la divulgació, la formació i l’intercanvi de documentació.
S’ha escollit Youtube perquè té molts usuaris. Altres TV locals ja tenen el seu canal a Youtube. Es podrien pujar documents rellevants de cada TV, fer llistes de reproducció diferents (legalització, tutorials, evolució tecnològica, etc) Es tracta d’un bon mitjà de difusió.
Qui farà el manteniment del canal Youtube? Un gestor de cada centre. La documentació que s’ofereix hauria de ser de producció pròpia pel tema de drets i hi hauria d’haver uns criteris quant als continguts. Cada 3 mesos es faria un recordatori via e-mail per actualitzar el canal de Youtube. S’han de crear gestors per cada TV i un administrador que ho gestioni.
Elaboració d’una declaració conjunta sobre l’estat de la qüestió dels arxius de televisió
Aquesta declaració conjunta hauria de recollir l’estat de la qüestió dels arxius de televisió, tot manifestant què volem.
– Alertar les administracions sobre la qüestió de la conservació i gestió d’aquest patrimoni audiovisual.
– Sensibilitzar el públic en general.
– Posar en valor els professionals que treballen als arxius.
– Promoure, normalitzar, crear estàndards, etc.
– Per què és una documentació valuosa? Què significa la seva pèrdua? De quin volum estem parlant?.
– Es requereixen recursos humans i econòmics.
On hauria d’anar aquesta declaració? a la Direcció General d’Arxius, al Departament de Patrimoni Cultural del Govern d’Andorra, al Consell Audiovisual de Catalunya, a l’Institut Català Empreses Culturals, a la Corporació Catalana de Televisions, etc.
Es proposa fer una roda de premsa a Barcelona donant a conèixer l’OPATL. S’hauria de fer un document escrit i un d’audiovisual per difondre a xarxes socials, web, premsa, etc.
Es farà una proposta de declaració i es passarà a tothom per tal que cadascú faci les seves aportacions. Caldria tenir-ho enllestit durant el primer trimestre del 2015.
Estat de l’elaboració de diferents guies tècniques per a ús freqüent
Miquel Térmens presenta el disseny d’aquestes guies. S’han d’acabar de revisar i demanar els permisos als autors (Creative Commons). Es necessiten els logotips de les diferents institucions de l’Observatori amb la màxima resolució.
Aquests documents es penjaran al blog. Miquel Térmens s’encarregarà de demanar als autors la finalització d’aquestes guies en els terminis acordats (3 o 4 guies tècniques)
En els crèdits es mencionarà l’edició de les guies a nom de l’OPATL i la coordinació de l’edició a càrrec de Miquel Termens.
Caldrà fer una base de dades amb informació completa de centres d’arxius i televisions.
Taller pràctic de selecció i avaluació de documents
Lluís Cermeno, secretari de la de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria de Documentació, fa una breu exposició de l’organització i funcionament de la CNAAD catalana.
No es pot eliminar documentació sense l’avaluació de la CNAAD. Explica com s’ha de presentar aquesta documentació a la Comissió.
La normativa podria ser d’aplicació per a la documentació audiovisual (procedent de les entitats públiques). Una TV privada que gestiona els seus arxius privats, com queda sotmesa?. Hi ha obligació de conservar la documentació d’una TV pública?. Ha de ser conservada i no pot ser eliminada sense autorització de la CNAAD, s’ha de fer proposta d’eliminació a la Comissió, no es pot eliminar sense autorització. S’avalua el que es conserva i el que s’elimina. S’elimina per conservar.
Patrimoni de TV locals: criteris de conservació, producció pròpia, què és material d’arxiu “bruts”, les recomanacions són genèriques i poc especifiques. L’objectiu és conservar la informació i eliminar documentació. Hi ha consciència de conservar a les TV. Hi ha d’haver un representant de les TV que estigui a la CNAAD per poder avaluar. S’evidencia un desconeixement absolut de l’existència de la CNAAD per part de les televisions, tant públiques com privades.
Els assistents demanen que s’articuli un grup de treball de l’Observatori per adaptar les propostes a la CNAAD. Es demana al secretari de la CNAAD que parli amb la presidència de la Comissió per nomenar un vocal i poder constituir un grup que hauria d’estar format per almenys sis membres de l’Observatori (es proposa Andorra, Xarxa, Sabadell, Universitat, 1 TV privada, 1 TV pública).
Conclusions
• Es demana una major implicació dels integrants de l’Observatori.
• Realitzar una enquesta presencial adreçada als aproximadament 100 centres d’arxius i televisions, amb la col·laboració de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya i de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents.
• Fer una declaració conjunta en relació a la preservació del patrimoni audiovisual andorrà i català.
• Crear un espai conjunt a Internet mitjançant el canal de Youtube per donar visibilitat als arxius de les televisions locals i als continguts de l’Observatori.
• Cloure el disseny de les guies tècniques de l’Observatori i crear eines de recursos bàsics.
• Demanar la creació d’una comissió de treball especialista en documentació audiovisual en el marc de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental per poder establir els criteris per seleccionar la documentació audiovisual per a la seva preservació.
Accions a dur a terme i responsables d’executar-les.
1- Coordinació del canal Youtube. Donar accés a tots els membres de l’OPATL que ho sol•licitin. Posar per escrit una relació de continguts i un codi de bones pràctiques. Responsable: Pau Saavedra. Termini: 31 de març.
2- Creació d’un grup de documents audiovisuals a la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental (CNAAD). Creació de taules d’avaluació per als documents audiovisuals. Responsable: OPATL (impulsor CRDI). Termini: 31 de maig
3- Declaració conjunta sobre l’estat dels arxius audiovisuals. Redacció de la declaració conjunta sobre l’estat dels arxius audiovisuals. Comunicació a les institucions catalanes i andorranes competents. Responsable: OPATL (impulsor CRDI). Termini: 31 març
4- Realització de les guies per a ús freqüent. Redacció de les tres primeres guies. Responsables: Miquel Térmens, David González, Adela Pujolà, Cinta Pujal, Pau Saavedra. Termini: 31 de maig.
5- Realització d’un recurs esquemàtic per a la conservació dels documents audiovisuals amb pautes senzilles i informació gràfica. Responsables: David González, Adela Pujolà, Cinta Pujal, Pau Saavedra. Termini: 30 de juny.
6- Realització de l’enquesta. Es pot fer a través de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya o a través d’un conveni amb alguna universitat. La preparació de l’enquesta hauria de ser fruit del consens entre els membres de l’OPATL. Hi haurà un període de formació als enquestadors. Responsable: OPATL (contactes iniciats amb l’AAC-GD). Termini: ?