Des de principis de la dècada dels seixanta del segle XX fins al tombant de segle, la tecnologia del vídeo s’ha basat en la gravació magnètica d’un senyal analògic. En la darrera dècada aquesta tecnologia ha estat totalment substituïda per una altra que es basa en la gravació d’un senyal discret codificat en forma d’impulsos elèctrics o bits, la qual rep el nom de vídeo digital. Actualment el vídeo analògic és un producte pràcticament obsolet, però encara existeixen als arxius una gran quantitat de materials produïts amb aquest sistema.
No hi ha cap format, ni analògic ni digital, que es mostri immune a la degradació física ni a l’obsolescència tecnològica, per la qual cosa, l’elecció d’un format o un altre per a la conservació a l’arxiu dels documents audiovisuals, es farà sempre pensant que, en un futur, el vídeo analògic haurà de convertir-se en digital i els documents creats en vídeo digital hauran de ser objecte de transferències a nous dispositius i migracions a d’altres formats.
Accediu al document: Formats de vídeo per a la conservació a l’arxiu