NARA recomana l’ús de determinats formats i còdecs per a la conservació d’arxius de vídeo i audio digital

Al web de l’Arxiu Nacional dels Estats Units (NARA) es recomana, en forma de resposta a les preguntes més freqüents (FAQ), l’ús de determinats formats i còdecs per a la conservació d’arxius de vídeo i àudio. N’hem traduït les que considerem més rellevants:

1- Com es pot avaluar la idoneïtat dels formats digitals d’àudio i vídeo per a la conservació a llarg termini?

El format ha de ser públic i documentat obertament
El format ha de ser no-propietari
El format ha de ser d’ús extens
El format ha de ser auto-documentat
El format ha de poder ser obert, llegit i accessible amb les eines disponibles.

2- En convertir material analògic (cassets, bobines, cintes de vídeo, etc.) en digital, quins factors han de ser considerats?
– La producció satisfactòria de còpies digitals d’alta qualitat depèn de molts factors, no només del format elegit, sinó també de la qualitat de la font analògica, del maquinari o del software utilitzat.

3- Quina és l’estructura típica d’un fitxer d’àudio o vídeo digital?
– Un fitxer d’àudio o vídeo digital consisteix en un contenidor de dades font que ha estat processat a través d’un còdec. Un còdec (coder-decoder, compressor-decompressor, etc.) transforma el senyal analògic en uns i zeros que formen un fitxer digital. Un còdec també pot ser usat per codificar material ja existent en format digital en un altre format.

4- Quins tipus de còdecs hi ha?
– Bàsicament existeixen dues categories:

Compressió amb pèrdues (lossy): Un còdec lossy és aquell que descarta una certa porció d’informació del senyal amb el propòsit de reduir les dimensions del fitxer; per exemple, els còdecs basats en mp3, intenten identificar i eliminar aquelles porcions del senyal analògic que no donen com a resultat una pèrdua de qualitat en el so, i al mateix temps, aconsegueixen fer el fitxer més reduït. Les pèrdues són a vegades perceptibles i a vegades no.

Compressió sense pèrdues (lossless): Un còdec lossless és aquell que aconsegueix fitxers de dimensions més petites sense pèrdua de dades. Pot ser, per exemple, que faci servir una taxa de transferència de bits variable que utilitzi menys bits per codificar silencis, en comparació a la part més activa d’una peça musical.

Alguns còdecs es poden configurar com a lossy o lossless.

Àudio digital

5- Quins formats d’àudio recomana NARA?
– Basat en la idoneïtat de les característiques identificades anteriorment, els següents formats per fitxers que contenen exclusivament material àudio, ja sigui veu o música. Els acrònims corresponen en alguns casos a les extensions del fitxer per a cada format.

Audio Interchange File Format (AIFF)
Waveform audio format (WAV)
Audio format (AU)
Broadcast Wave Format (BWF)
Free format Lossless Audio Codec (FLAC)
Motion Pictures Expert Group (MPEG) 4 Audio Lossless Coding format (ALS)

6- Quin és el còdec preferit per a àudio digital?
– NARA recomana enregistrar o digitalitzar àudio usant un còdec lossless, com WAV-PCM

7- Quina és la profunditat de bit idònia per a àudio digital?
– La profunditat de bit és la quantitat de dades usades per a descriure una secció específica del senyal font. La profunditat preferida pel que fa a àudio digital és de 24 bits per mostra. La profunditat de bit mínima exigida és de 16 bits per mostra.

8- Quina és la freqüència de mostreig mínima per l’àudio digital?
– La freqüència de mostreig és el nombre de mostres periòdiques que es prenen del senyal font amb el propòsit de reproduir-lo amb precisió. L’aùdio hauria de ser enregistrat a una freqüència de mostreig mínima de 44.1 KHz, essent aconsellable arribar fins a 96 KHz.

9- Hi ha algun format d’àudio digital que no ofereix prou qualitat per a la seva conservació en arxiu?
– NARA considera que els següents formats d’àudio no ofereixen prou qualitat per a la seva conservació en arxiu:

Fitxers creats per a difondre mitjançant “streaming” (Real Audio, Windows Media), ja que aquests fitxers sacrifiquen qualitat per la reducció de les dimensions del fitxer.
Fitxers de referència o de més baixa qualitat que l’original (p.e. per a reproduir en web)
La majoria de fitxers en format MPEG (ex. mp3).

Vídeo digital

10- Quins formats de vídeo digital recomana NARA ?
– Basant-se en la ideoneïtat de les característiques mencionades anteriorment, els següents formats són acceptables per a fitxers de vídeo digital :

Audio-Video Interleave format (AVI)
Material Exchange Format (MXF)
Quicktime format (MOV)

11- Quins són els còdecs preferits per als formats de vídeo digital?
– NARA recomana lossless codecs oberts com el Motion JPEG 2000 disponible a
http://www.iso.org/iso/en/CatalogueDetailPage.CatalogueDetail?CSNUMBER=33875 o el HuffyUV disponible a
http://neuron2.net/www.math.berkeley.edu/benrg/huffyuv.html
– No obstant, quan l’ús de còdecs losless no és posible (es requereixen fitxers més petits), NARA suggereix els següents còdecs lossy:

MPEG2
MPEG4
DV
MJPEG2000

12- Quins són els requeriments quant a les mides o resolució del vídeo digital?
– NARA recomana 720×486 píxels a 30 frames per segon* (per al sistema NTSC). (Per al sistema PAL es tradueix en 720×576 a 25 fps)

13- Quins són els requeriments de color per al vídeo digital?
– La profunditat de color per al vídeo digital s’hauria d’adequar al nombre de colors del material original. Els originals en Blanc i Negre s’haurien d’enregistrar en escala de grisos. Els originals en color s’haurien d’enregistrar en 3 canals de 24 bits.

14- Hi ha algun format de vídeo digital que no ofereixi suficient qualitat per ser considerat com a material d’arxiu?
– NARA considera que els següents fitxers de vídeo digital no tenen prou qualitat per a ser considerats com a material d’arxiu:

Fitxers creats per a difusió en “streaming” (Real Video, Windows Media, etc), ja que aquests fitxers sacrifiquen la qualitat per aconseguir reduir les dimensions del fitxer.
Fitxers de referència de més baixa qualitat que l’original (ex. per a ús en el web), ja que sacrifiquen la qualitat per aconseguir reduir les dimensions del fitxer