Arxiu de la categoria: General

El 2007 es va celebrar per primera vegada de manera oficial la declaració de la UNESCO del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual (27 d’octubre). Aquesta data ha estat establerta com a esdeveniment anual per part de la UNESCO.

Cada any, el Dia ofereix un punt de trobada internacional per als arxius de tot el món per celebrar i reconèixer el valor de la documentació audiovisual per a les futures generacions.

L’eslògan per al 2010 és “Guarda i assaboreix el teu patrimoni audiovisual – ara!”

El Co-ordinating Council of Audio-Visual Archives Associations (CCAA), integrat per diferents organitzacions no governamentals d’àmbit mundial compromeses en la preservació de la documentació audiovisual (en les quals s’inclou el Consell Internacional d’Arxius, CIA / ICA) va ser designat per la UNESCO com a organisme responsable per organitzar la celebració anual.

Des del CIA / ICA animem a tots els nostres membres a participar en la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual i comunicar les seves activitats a la següent adreça de correu electrònic: vergaje@gmail.com / vergaje@yahoo.com

*Extret de: Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. ICA.ORG. International Council on Archives

L’Estat espanyol és el cinquè membre de la Unió Europea en nombre de cadenes de televisió, amb un total de 195, segons l’Anuari 2009 de l’Observatori Audiovisual Europeu. El conjunt de la UE i els dos països candidats (Croàcia i Turquia) disposen actualment de 7.200 canals. Per davant de l’Estat espanyol, hi ha el Regne Unit (1.033), Itàlia (388), França (297) i Alemanya (227). Cal destacar que entre tots cinc sumen gairebé dos terços del nombre total d’emissores, ja que en la meitat dels països de la UE hi ha menys de 40 cadenes. En el còmput global de la UE, predominen les cadenes de cinema i les esportives, amb 496 i 419, respectivament. Per darrere se situen les cadenes d’entreteniment (318), generalistes (281), musicals (252), d’adults (251), de cultura/educació/documentals (250), infantils (224) i d’informació (223). També cal dir que al llarg del 2009 es van crear 245 canals i en van deixar d’emetre 220 –gairebé la meitat corresponen al tancament de Localia TV.

Extret de: L’Estat espanyol, cinquè membre de la UE en nombre de canals de televisió. El Punt. 22/01/2010

El Govern ha aprovat avui la concessió d’una subvenció de 600.000 euros al Consorci Local i Comarcal de Comunicació per finançar diverses activitats de l’entitat, com ara la contractació del servei de distribució de continguts audiovisuals en català a través de les xarxes IP o la contractació de continguts audiovisuals en català per ser distribuïts via IP a les televisions de proximitat.

El Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona ha ampliat el nombre de vídeos consultables al web procedents del fons de Televisió de Girona. Concretament, s’han afegit els programes informatius corresponents al període 2000-2002.
Des d’avui es poden consultar al web del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP), a l’adreça http://www.ajuntament.gi/sgdap/cat/consulta_simple.php de forma totalment lliure i gratuïta, un miler d’hores de vídeo que recullen l’actualitat de la ciutat des d’octubre de l’any 1986 (primera emissió en proves de TVGI) i d’una manera continuada des del gener de 1990, fins a 31 de desembre de 2002.
El CRDI va iniciar l’any 2001 la tasca de catalogació i digitalització del fons videogràfic de Televisió de Girona i durant aquest temps s’han catalogat més de 18.000 documents i s’han digitalitzat més de 2.000 hores de les emissions de la televisió.
El projecte per fer accessible aquesta documentació a través d’internet arrenca el 2006 i ofereix uns primers resultats a l’any següent, quan es va presentar la primera fase del projecte, amb 350 hores de vídeo. Des d’aleshores, s’ha triplicat el nombre d’hores i s’ha arribat a completar la digitalització de tots els informatius que es conservaven en format analògic. A partir de 2003 l’arxiu de la televisió és exclusivament digital.
La consulta al catàleg permet l’accés als vídeos, que es descarreguen automàticament mitjançant el sistema de streaming, clicant l’enllaç corresponent, i es presenten conjuntament amb la fitxa descriptiva que inclou un resum textual del contingut de les notícies.
D’aquesta darrera actualització del catàleg es poden recuperar notícies com la restauració de la Catedral de Girona, la presa de possessió d’Anna Pagans com alcaldessa de Girona, la col·locació d’una bomba d’ETA a la Delegació de Defensa o la visita de la premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú, per posar alguns exemples.

L’article “La revolució de la TDT” de Josep Maria Bauxauli, amb un reportatge fotogràfic de Claudi Valentí, publicat a Revista de Girona núm. 253, mostra la situació d’incertesa de les televisions locals de la demarcació de Girona a un any de l’apagada analògica.

Article en PDF

L’arxiu Municipal de Terrassa vol compartir amb tots nosaltres un parell de documents: la descripció del fons de la Televisió de Terrassa seguint el model NODAC i el conveni de col·laboració entre l’arxiu i Terrassa TV.

JOAN BOADAS I RASET*
Aquests dies la ciutat de Girona presenta al Museu del Cinema i al Museu d’Història de la Ciutat dues excel·lents exposicions patrocinades per la Fundació «la Caixa»: Reflexos de Chaplin i Chaplin en imatges. Una és una mirada còmplice, des de la creació cinematogràfica contemporània, cap al gran geni del cel·luloide del segle XX. L’altra presenta una exhaustiva retrospectiva de la vida de Charlot, en què, juntament amb la seva trajectòria vital i el seu compromís polític, s’exhibeix profusament la seva obra de creació cinematogràfica. Algú de nosaltres s’imagina no haver pogut veure mai ni un minut de les pel·lícules de Chaplin? Naturalment és difícil de pensar en això, perquè fins i tot els membres de les generacions més joves el reconeixen i s’entusiasmen amb els seus films. El cert, però, és que poca informació hi ha més fràgil que la continguda en els suports audiovisuals. Precisament és l’extrema vulnerabilitat dels documents produïts pel cinema, la ràdio i la televisió, la que va moure la Unesco, en la seva 33a assemblea general, a declarar el 27 d’octubre Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. En aquest segon any de celebració, el marc general respon a l’objectiu El patrimoni audiovisual com a testimoni de la diversitat cultural. A hores d’ara, no crec que ningú qüestioni els múltiples valors continguts en aquesta documentació ni que no sigui capaç d’intuir-ne les immenses possibilitats, atès que des del primer moment ha esdevingut memòria del món i transmissora de cultura. Ningú avui dia no es podria plantejar la vida de manera aliena en mitjans de comunicació com la ràdio i la televisió. I, sorprenentment, encara avui mateix ens assabentem que TVE no va començar a conservar els seus Telediario fins a l’any 1985, i que tenen greus problemes de preservació d’una documentació que ha rebut una desatenció generalitzada, situació que hauria de ser absolutament qüestionable en un mitjà públic que acaba de complir cinquanta anys. Com ho hauria de ser, també, que s’ignori on són els enregistraments originals del passeig que, el 20 de juliol de 1969, Neil Amstrong va fer per la superfície de la Lluna.

Els anteriors són dos exemples, dels milers que arreu del món es podrien trobar, que posen de manifest l’amenaça que pesa sobre la documentació audiovisual i que evidencien que per desatenció, problemes de conservació, canvis continuats de formats, reutilitzacions constants de cintes o destrucció voluntària per evitar testimonis directes d’actuacions compromeses, una gran part d’aquest patrimoni ja ha desaparegut o és en greu risc de desaparèixer. Girona, afortunadament, ha sabut valorar la transcendència d’aquests documents, i des del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament s’ha impulsat una política de recuperació del material audiovisual gironí per tal de garantir-ne la conservació i facilitar-ne la divulgació. En són exemples explícits els convenis de col·laboració signats amb Televisió de Girona (TVGi) i amb Ràdio Girona-Cadena Ser. En el primer cas, l’acord ha suposat la custòdia de més de 4.000 hores d’emissió de televisió, a partir de 1986. En el segon, prop de 1.000 hores de so emeses a partir de 1959. I és aquesta experiència la que és darrere la creació, conjuntament amb altres entitats catalanes i andorranes, de l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals, amb l’objectiu d’estendre al conjunt del país la preocupació, i la necessitat d’actuar de manera ràpida i coordinada, per evitar la pèrdua del llegat audiovisual.

Al CRDI hi custodiem imatges i paraules de centenars de gironins i gironines que ja formen part del nostre patrimoni cultural i que esdevindran, sense cap mena de dubte, un material de primer ordre per als futurs investigadors a l’hora de buscar les claus interpretatives del nostre present.

De la mateixa manera que actualment ja són per a tots nosaltres un material de primer ordre les pel·lícules d’Antoni Varés, Narcís Sans, Joaquim Puigvert, Jordi Lladó, Benjamí Cordon, Jordi Bosch, Joan Boladeras, Joan Gelada i tants altres que, amb el seu treball pioner, honest, il·lusionat i d’alta qualitat, esdevenen els nostres Chaplins particulars.

La seva obra mereix tot el nostre respecte i l’expressió del compromís de la seva posada en valor permanent, més enllà del que simbòlicament representa la celebració avui del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual.

Publicat a: Chaplin, Girona i el patrimoni audiovisual. El Punt. 27/10/2008

* Joan Boadas i Raset, cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual el proper 27 d’octubre, el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), conjuntament amb el Museu del Cinema de Girona i en col·laboració amb el Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA), han elaborat un nou desplegable, enguany dedicat al cinema amateur. Aquest és el tercer d’una sèrie iniciada l’any passat amb la primera celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. Els anteriors estaven dedicats a l’evolució de la fotografia i la imatge en moviment.

Aquest desplegable conté, en una de les seves cares, una sèrie de fotografies de rodatges i fotogrames de pel·lícules que il·lustren l’evolució del cinema amateur a Girona, i en l’altra, una cronologia dels avenços tècnics que van permetre que la producció de cinema s’estengués entre el públic no professional, així com els fets més rellevants en l’àmbit de la cinematografia amateur gironina: estrenes, premis, projeccions de pel·lícules, creació d’associacions, etc.

La celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual és una iniciativa promoguda pel Consell de Coordinació de les Associacions d’Arxius Audiovisuals (CCAAA), sota els auspicis de la UNESCO, amb l’objectiu de sensibilitzar la població mundial de la importància de preservar aquest patrimoni com a part de la memòria col·lectiva dels pobles, i alhora de conscienciar de l’elevat risc que hi ha de perdre’l, ja sigui a causa de l’obsolescència, el descuit, la destrucció deliberada o la simple ignorància.

Per accedir a la versió web del desplegable podeu consultar la pàgina següent: CRDI (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge)

Al web de l’Arxiu Nacional dels Estats Units (NARA) es recomana, en forma de resposta a les preguntes més freqüents (FAQ), l’ús de determinats formats i còdecs per a la conservació d’arxius de vídeo i àudio. N’hem traduït les que considerem més rellevants:

1- Com es pot avaluar la idoneïtat dels formats digitals d’àudio i vídeo per a la conservació a llarg termini?

El format ha de ser públic i documentat obertament
El format ha de ser no-propietari
El format ha de ser d’ús extens
El format ha de ser auto-documentat
El format ha de poder ser obert, llegit i accessible amb les eines disponibles.

2- En convertir material analògic (cassets, bobines, cintes de vídeo, etc.) en digital, quins factors han de ser considerats?
– La producció satisfactòria de còpies digitals d’alta qualitat depèn de molts factors, no només del format elegit, sinó també de la qualitat de la font analògica, del maquinari o del software utilitzat.

3- Quina és l’estructura típica d’un fitxer d’àudio o vídeo digital?
– Un fitxer d’àudio o vídeo digital consisteix en un contenidor de dades font que ha estat processat a través d’un còdec. Un còdec (coder-decoder, compressor-decompressor, etc.) transforma el senyal analògic en uns i zeros que formen un fitxer digital. Un còdec també pot ser usat per codificar material ja existent en format digital en un altre format.

4- Quins tipus de còdecs hi ha?
– Bàsicament existeixen dues categories:

Compressió amb pèrdues (lossy): Un còdec lossy és aquell que descarta una certa porció d’informació del senyal amb el propòsit de reduir les dimensions del fitxer; per exemple, els còdecs basats en mp3, intenten identificar i eliminar aquelles porcions del senyal analògic que no donen com a resultat una pèrdua de qualitat en el so, i al mateix temps, aconsegueixen fer el fitxer més reduït. Les pèrdues són a vegades perceptibles i a vegades no.

Compressió sense pèrdues (lossless): Un còdec lossless és aquell que aconsegueix fitxers de dimensions més petites sense pèrdua de dades. Pot ser, per exemple, que faci servir una taxa de transferència de bits variable que utilitzi menys bits per codificar silencis, en comparació a la part més activa d’una peça musical.

Alguns còdecs es poden configurar com a lossy o lossless.

Àudio digital

5- Quins formats d’àudio recomana NARA?
– Basat en la idoneïtat de les característiques identificades anteriorment, els següents formats per fitxers que contenen exclusivament material àudio, ja sigui veu o música. Els acrònims corresponen en alguns casos a les extensions del fitxer per a cada format.

Audio Interchange File Format (AIFF)
Waveform audio format (WAV)
Audio format (AU)
Broadcast Wave Format (BWF)
Free format Lossless Audio Codec (FLAC)
Motion Pictures Expert Group (MPEG) 4 Audio Lossless Coding format (ALS)

6- Quin és el còdec preferit per a àudio digital?
– NARA recomana enregistrar o digitalitzar àudio usant un còdec lossless, com WAV-PCM

7- Quina és la profunditat de bit idònia per a àudio digital?
– La profunditat de bit és la quantitat de dades usades per a descriure una secció específica del senyal font. La profunditat preferida pel que fa a àudio digital és de 24 bits per mostra. La profunditat de bit mínima exigida és de 16 bits per mostra.

8- Quina és la freqüència de mostreig mínima per l’àudio digital?
– La freqüència de mostreig és el nombre de mostres periòdiques que es prenen del senyal font amb el propòsit de reproduir-lo amb precisió. L’aùdio hauria de ser enregistrat a una freqüència de mostreig mínima de 44.1 KHz, essent aconsellable arribar fins a 96 KHz.

9- Hi ha algun format d’àudio digital que no ofereix prou qualitat per a la seva conservació en arxiu?
– NARA considera que els següents formats d’àudio no ofereixen prou qualitat per a la seva conservació en arxiu:

Fitxers creats per a difondre mitjançant “streaming” (Real Audio, Windows Media), ja que aquests fitxers sacrifiquen qualitat per la reducció de les dimensions del fitxer.
Fitxers de referència o de més baixa qualitat que l’original (p.e. per a reproduir en web)
La majoria de fitxers en format MPEG (ex. mp3).

Vídeo digital

10- Quins formats de vídeo digital recomana NARA ?
– Basant-se en la ideoneïtat de les característiques mencionades anteriorment, els següents formats són acceptables per a fitxers de vídeo digital :

Audio-Video Interleave format (AVI)
Material Exchange Format (MXF)
Quicktime format (MOV)

11- Quins són els còdecs preferits per als formats de vídeo digital?
– NARA recomana lossless codecs oberts com el Motion JPEG 2000 disponible a
http://www.iso.org/iso/en/CatalogueDetailPage.CatalogueDetail?CSNUMBER=33875 o el HuffyUV disponible a
http://neuron2.net/www.math.berkeley.edu/benrg/huffyuv.html
– No obstant, quan l’ús de còdecs losless no és posible (es requereixen fitxers més petits), NARA suggereix els següents còdecs lossy:

MPEG2
MPEG4
DV
MJPEG2000

12- Quins són els requeriments quant a les mides o resolució del vídeo digital?
– NARA recomana 720×486 píxels a 30 frames per segon* (per al sistema NTSC). (Per al sistema PAL es tradueix en 720×576 a 25 fps)

13- Quins són els requeriments de color per al vídeo digital?
– La profunditat de color per al vídeo digital s’hauria d’adequar al nombre de colors del material original. Els originals en Blanc i Negre s’haurien d’enregistrar en escala de grisos. Els originals en color s’haurien d’enregistrar en 3 canals de 24 bits.

14- Hi ha algun format de vídeo digital que no ofereixi suficient qualitat per ser considerat com a material d’arxiu?
– NARA considera que els següents fitxers de vídeo digital no tenen prou qualitat per a ser considerats com a material d’arxiu:

Fitxers creats per a difusió en “streaming” (Real Video, Windows Media, etc), ja que aquests fitxers sacrifiquen la qualitat per aconseguir reduir les dimensions del fitxer.
Fitxers de referència de més baixa qualitat que l’original (ex. per a ús en el web), ja que sacrifiquen la qualitat per aconseguir reduir les dimensions del fitxer

El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya organitzen el curs Conservació i restauració de fons sonors i audiovisuals, que serà impartit per la responsable de la Fonoteca de Catalunya, Margarida Ullate.

Aquest curs està dirigit a aquells professionals –bibliotecaris o auxiliars de biblioteca- que volen familiaritzar-se amb els diferents suports sonors i audiovisuals i aprofundir en el seu tractament i manipulació, per afavorir la seva conservació i preservació. En el curs es practicarà amb documents reals i representatius de la varietat dels materials.

Podeu trobar més infortmació a l’adreça següent a la pàgina del COBDC