Arxiu de l'autor: Pau

Data: 11 de maig
Lloc: Arxiu Municipal de Girona. Placeta de l’Institut Vell, 1.

Ordre del dia:

10:00 – Benvinguda i presentació.
10:15 – Comunicació de l’aprovació per part del Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA) de la subvenció per a la realització d’una “Guia de bones pràctiques per a la creació d’un Observatori permanent d’Arxius i Televisions Locals”.
10:30 – Presentació de l’experiència en el tractament arxivístic de la documentació audiovisual de l’Arxiu Municipal de Terrassa procedent de Canal Terrassa TV.
11:00 – Pausa cafè.
11:15 – Informes de l’activitat de l’Observatori:
– Treball en el si de les comissions
– Proposta de requeriments per a l’adquisició d’un sistema de gestió de la documentació audiovisual
11:45 – Debat.
13:30 – Dinar
15:00 – Propostes d’actuació i línies estratègiques a seguir. Resolucions:
– Elaboració de la “Guia de bones pràctiques per a la creació d’un Observatori permanent d’Arxius i Televisions Locals”.
– Requeriments per a l’adquisició d’un sistema de gestió de la documentació audiovisual
– Inventari del patrimoni audiovisual procedent de les televisions locals.
16:30 – Conclusions i cloenda.

Publicat dins de Documents de gestió

Comparteix:

L’enquesta la responen:

26 televisions locals: 15 públiques i 11 privades
38 arxius: 28 municipals, 8 comarcals, 1 (altres)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Televisions:
• 1980: Televisió de Cardedeu
• 1984: TV Clot – Sant Martí
• Canal Nord Catalunya TV
• 1985: TV Girona
• 1986: Canal Terrassa TV
• ETV Llobregat
• 1987: TV Eixample
• 1989: Canal Blau TV
• TV Horta-Guinardó
• 1990: Granollers TV
• 1991: TV Ciutat Vella
• 1992: Televisió de Badalona
• 1993: TV Blanes
• 1994: Barcelona TV
• 1995: Ràdio i Televisió d’Andorra
• 1998: Gavà Televisió
• 1999: Canal Mollet
• Olot TV
• Maricel TV
• XTVL
• 2000: TV L’Hospitalet
• VTV Vilafranca TV
• 2001: Lleida Televisió
• 2004: El 9TV

* La primera televisió local a Catalunya comença la seva activitat l’any 1980.

Arxius:
• Arxiu Comarcal del Vallès Oriental
• Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Barberà del Vallès
• Arxiu Municipal d’Olot
• Arxiu Comarcal de la Segarra
• Arxiu Comarcal d’Osona
• Arxiu Municipal d’Esparreguera
• Arxiu Municipal de Lleida
• Arxiu Municipal de Cassà de la Selva
• Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
• Arxiu Municipal de Montornès del Vallès
• Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà
• Arxiu Municipal de Caldes de Montbui
• Arxiu Municipal de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró
• Arxiu Municipal de Sant Just Desvern
• Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat
• Arxiu Castellbisbal
• Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí
• Arxiu Municipal de Corbera de Llobregat
• Arxiu Comarcal del Garraf
• Arxiu Municipal de Roses
• Arxiu Municipal de Flix
• Arxiu Municipal de Tarragona*
• Arxiu Municipal de la Llagosta
• Arxiu Municipal de Manlleu*
• Arxiu Municipal de Constantí
• Arxiu Nacional d’Andorra
• Arxiu Municipal de Pineda de Mar
• Arxiu Municipal de Parets del Vallès
• Arxiu Municipal de Granollers
• Arxiu Municipal de Castellar del Vallès
• Arxiu Comarcal del Vallès Occidental
• Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès
• Arxiu Comarcal del Baix Empordà
• Arxiu Municipal de Centelles
• Arxiu Municipal de Sant Joan Despí
• Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès
• Arxiu Municipal de Girona
• Arxiu Municipal Fidel Fita

Dels arxius 21 responen que Sí conserven documentació audiovisual procedent de televisions o productores d’àmbit local, mentre que 17 responen que No. Només els primers responen l’enquesta completa.

1- Procedència de la documentació.

a. Televisions: 26 la pròpia activitat de la televisió.

b. Arxius:
A. Televisions locals: 11
B. Productors locals: 7
C. Donacions particulars: 12
D. Adquisicions: 3
E. No ho sabem : 4

2- La documentació audiovisual es conserva en:

a. Televisions:
A. Un lloc destinat a l’arxiu: 15
B. Diverses àrees de la televisió: 9
C. Ns/nc: 2

b. Arxius:
A. En una àrea condicionada per aquests materials: 5
B. En diverses àrees de l’arxiu: 4
C. Amb la resta de documentació: 10

3- Es practica una selecció del material a conservar?

a. Televisions
A. Sí: 23
B. No: 3 (conserven tot el material emès)

b. Arxius
A. Sí: 0
B. No: 20

4- Hi ha un professional (o més) dedicat exclusivament a l’arxiu audiovisual?

a. Televisions
A. Sí: 5
B. No: 21

b. Arxius
A. Sí: 4
B. No: 15

5- Volum de l’arxiu audiovisual en nombre d’hores de vídeo

a. Televisions
A. Entre 0 i 5000: 7
B. Entre 5000 i 10000: 5
C. Més de 10000: 4
D. Ns/nc: 10

b. Arxius
A. Entre 1 i 100: 14
B. Entre 100 i 500: 4
C. Entre 500 i 5000: 3
D. Més de 5000: 0
E. Ns/Nc: 0

6- Total

a. Televisions: 127.000 h (aprox.)
b. Arxius: 9.282 h

7- Suports d’emmagatzematge:

a. Televisions
A. Cintes analògiques: 18
B. Cintes digitals: 24
C. Discs òptics: 15
D. Discs durs: 7
E. Cintes magnètiques de dades: 1

b. Arxius:
A. Cintes analògiques: 19
B. Cintes digitals: 7
C. Discs òptics: 6
D. Discs durs: 1

8- Formats

a. Televisions: No tenim aquesta informació

b. Arxius:
A. Cintes d’una polzada: 1
B. U-Matic: 7
C. Betamax: 8
D. VHS: 17
E. Vídeo 8: 5
F. Hi8: 1
G. Betacam SP: 4
H. S-VHS: 2
I. DVCAM: 3
J. DVCPRO: 1
K. MiniDV: 3
L. VCD: 1
M. DVD_Vídeo: 8

9- Estan digitalitza el material analògic?

a. Televisions:
A. Sí: 11
B. No: 11
C. Existeix projecte per fer-ho: 3

b. Arxius:
A. SÍ: 6
B. No: 10
C. Existeix projecte per fer-ho: 4

10- Descripció I organització de la informació

a. Televisions
A. Base de dades: 19
B. Sistema integral: 10
C. Fitxes de paper: 3
D. No està descrit: 1

b. Arxius
A. Bases de dades: 8
B. Sistema integral: 1
C. Fitxes de paper: 4
D. No està descrit: 6

11- Percentatge catalogat de l’arxiu

a. Televisions
A. Entre el 75% i el 100%: 9
B. Entre el 50% i el 75%: 4
C. Entre el 25% i el 50%: 8
D. Entre el 0% i el 25%: 0
E. Ns/nc: 5

b. Arxius
A. Entre el 75% i el 100%: 9
B. Entre el 50% i el 75%: 1
C. Entre el 25% i el 50%: 1
D. Entre el 0% i el 25%: 7
E. Ns/nc: 1

12- Freqüència d’ús de l’arxiu

a. Televisions
A. Diària: 19
B. Setmanal: 4
C. Mensual: 1
D. Pocs cops l’any: 1

b. Arxius
A. Diària: 0
B. Setmanal: 2
C. Mensual: 1
D. Pocs cops l’any: 15

13- Creuen que la documentació audiovisual de l’arxiu està en risc de perdre’s?

a. Televisions
A. Sí: 10
B. No: 7
C. Només l’analògica: 7

b. Arxius
A. Sí: 15
B. No: 4
C. Només l’analògica: 2

14- Causes de la pèrdua del material

a. Televisions
A. Degradació física dels materials: 11
B. Condicions de conservació inadequades: 8
C. Obsolescència tecnològica: 4
D. Altres (Mala catalogació): 1

b. Arxius
A. Degradació física dels materials: 9
B. Condicions de conservació inadequades: 5
C. Obsolescència tecnològica: 12
D. Altres: 0

15- Destí de l’arxiu

a. Televisions
A. Romandre a la televisió
B. Formar part de l’arxiu de la ciutat
C. Formar part d’un arxiu més ampli
D. Ns/nc

b. Arxius: no tenim aquesta informació

Publicat dins de Enquestes, Recursos

Comparteix:

L’article “La revolució de la TDT” de Josep Maria Bauxauli, amb un reportatge fotogràfic de Claudi Valentí, publicat a Revista de Girona núm. 253, mostra la situació d’incertesa de les televisions locals de la demarcació de Girona a un any de l’apagada analògica.

Article en PDF

Publicat dins de General

Comparteix:

Comisión de Programa del ICA (PCOM): formulario de aplicación

1. Contacto
Nombre del postulante: Arxiu Nacional d’Andorra
Dirección: Prada Casadet 8-12. Andorra la Vella
País: Principat d’Andorra
Tel.: +376 802289
Nombre de contacto: Susana Vela
Dirección de e-mail del responsable del proyecto: svela_andorra.ad

Nombre del postulante: Centre de Recerca i Difusió de la Imatge
Dirección: Placeta Institut Vell, 1. 17004 Girona
País: Espanya
Tel.: +34 972221545
Nombre de contacto: Joan Boadas.
Dirección de e-mail del responsable del proyecto: jboadas@ajgirona.org

2. Ámbito del proyecto y relevancia
a. Título
Guía de buenas prácticas para la implantación de un Observatorio permanente de Archivos y Televisiones Locales.

b. Tema(s) del proyecto(s):
Las televisiones de ámbito local han generado en las últimas décadas un conjunto de documentación audiovisual que forma parte de nuestro patrimonio y es nuestra responsabilidad conservarlo. Gran parte de este patrimonio se encuentra en los archivos de las propias televisiones y otra parte importante en los archivos municipales, comarcales o nacionales, no siempre en las condiciones adecuadas para su conservación. Con el fin de asegurar la cooperación entre archivos y televisiones locales, cuatro instituciones procedentes de ambos ámbitos: el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona, l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), la Xarxa Audiovisual Local (XAL) y la Asociació d’Arxivers de Catalunya (AAC), crearon y colaboran en el mantenimiento del Observatorio permanente de Archivos y Televisiones Locales, en el que participan un total de veinte instituciones y organismos, 11 televisiones de ámbito local y 9 archivos.
La elaboración de una guía de buenas prácticas para la implantación de un Observatorio de este tipo servirá para trasladar la experiencia, en este campo, a cualquier zona geográfica donde se den circunstancias similares.

c. ¿Qué actividades asumirá el proyecto?
Para llevar a cabo los objetivos que se propone el proyecto es necesario conocer cuál es el funcionamiento real de los archivos y televisiones locales en la gestión de la documentación audiovisual, y cuál debería ser su estado ideal atendiendo a las recomendaciones de los distintos foros internacionales y asociaciones profesionales. Para ello es necesario:
1. Informar sobre la existencia y contenidos del proyecto
2. Recabar información acerca del estado de la documentación audiovisual procedente de las televisiones locales custodiada en los archivos y en las propias televisiones a través de:
i. la realización de encuestas
ii. el fomento de la participación directa en las sesiones del Observatorio.
3. Conocer las tecnologías que permiten la gestión archivística de los documentos audiovisuales ya sea:
i. para la digitalización de los materiales analógicos
ii. para la gestión de los objetos digitales
4. Fomentar la colaboración entre las distintas instituciones
5. Promover la celebración de foros y debates para poner en común los conocimientos teóricos y técnicos que fomenten las buenas prácticas profesionales
6. Promover el conocimiento de los estándares internacionales

d. Manera en que el proyecto respalda los objetivos de la Dirección estratégica del ICA que fuera acordada en la Asamblea General de 2008
La realización de una guía de buenas prácticas para la implantación de un Observatorio permanente de Archivos y Televisiones Locales permitirá:
– Dar a conocer la importancia del patrimonio audiovisual procedente de las televisiones de ámbito local
– Fomentar el conocimiento y proporcionar las herramientas para el trabajo de los archiveros en el ámbito de la documentación audiovisual
– Concienciar de la necesidad de sumar esfuerzos en la preservación de unos materiales cuya fragilidad es manifiesta a causa de la rápida obsolescencia de los medios tecnológicos y la degradación de los soportes materiales
– Promover el uso de las nuevas tecnologías en la gestión de los documentos digitales
– Facilitar la colaboración entre los distintos agentes implicados en la producción y conservación del patrimonio audiovisual
– Establecer precedentes en el uso de principios metodológicos para la gestión de los archivos audiovisuales en un marco estandarizado

e. ¿Qué área(s) geográfica(s) o región(es) del ICA cubre el proyecto?
El Observatorio permanente de Archivos y Televisiones Locales nace como un proyecto de cooperación transnacional entre Catalunya y Andorra. La experiencia puede trasladarse a todas aquellas áreas geográficas en que se den las dos circunstancias siguientes:
– Que existan televisiones de ámbito local o de proximidad
– Que existan archivos que custodien materiales audiovisuales procedentes de las televisiones locales.

f. ¿Qué beneficios conllevará el proyecto a las organizaciones archivísticas o a quiénes están involucrados en la gestión de documentos y archivos en el área del proyecto?
El proyecto va destinado preferentemente a organizaciones pequeñas y medianas que en muchos casos no disponen de los recursos necesarios para asegurar la conservación de los materiales audiovisuales que se hallan en sus archivos. Esto puede ser debido a:
– el desconocimiento en el tratamiento técnico de dichos materiales
– el desconocimiento de las buenas prácticas profesionales en los archivos
– la falta de los medios físicos necesarios para la digitalización y almacenamiento de estos materiales

La implantación de un Observatorio permitirá a estas instituciones encontrar una respuesta adecuada a los interrogantes que se les plantean, ya sea a través de las sesiones de trabajo, de los debates, del web o de los informes y publicaciones que se deriven de la actividad del Observatorio.
Los resultados y conclusiones de los distintos grupos de trabajo son el resultado de la suma de los conocimientos y la investigación de todos los participantes, y pueden ser de aplicación a todos los archivos o televisiones de características similares.

g. Si no cubre el proyecto una zona geográfica específica ¿cuál es el blanco y qué beneficios le conllevará el proyecto?

El proyecto está enfocado a aquellas áreas en las que coexistan televisiones de ámbito local y archivos que gestionen documentación audiovisual procedente de éstas televisiones. No obstante, el proyecto puede ser útil en aquellas áreas en que exista otro tipo de producción audiovisual de un origen similar, como otros medios de comunicación locales, productoras de televisión, fondos y colecciones privadas o cualquier otro agente que genere documentación audiovisual y que esté fuera del ámbito de los archivos de las televisiones nacionales, de las filmotecas, de las grandes compañías productoras o de otros medios de difusión o de broadcast.

h. ¿Qué resultados concretos se pueden esperar de este proyecto?
La implantación del proyecto dará como resultado inmediato una mejora en la gestión de los documentos audiovisuales (y en concreto videográficos), presentes en los archivos, asegurando un mejor acceso y la conservación a largo plazo.
Otro aspecto importante es el efecto de reclamo que tiene para aquellas instituciones o particulares que poseen documentación audiovisual y la mantienen oculta porque desconocen qué hacer con ella.
Los resultados, además, se concretarán en:
– el establecimiento de metodologías de trabajo
– la aplicación de políticas de gestión y conservación basadas en el conocimiento práctico y la normativa existente
– el conocimiento actualizado de las novedades tecnológicas existentes en el mercado
– la formación de los archiveros en la gestión de materiales poco frecuentes en sus archivos

3. Gestión y factores de éxito del proyecto

a. ¿Existe plan del proyecto?
El plan general del proyecto se aprobó con la firma de un convenio de colaboración entre las instituciones fundacionales, el mes de marzo del año 2008, que suscribían la declaración de intenciones del Observatorio y que posteriormente se ha organizado en diferentes comisiones de trabajo para materializar los objetivos fundamentales del proyecto .

b. ¿Cuáles son los riesgos del éxito del proyecto y cómo los enfrentaría?
Los riesgos del proyecto se derivan de la posible dificultad de afrontar un análisis global de la realidad del patrimonio audiovisual generado por los medios locales si éste es realmente diverso.

c. ¿Cuál es su experiencia en gestión de proyectos?
X Considerable
Detalles:
El equipo formado por el Observatorio permanente de Archivos y Televisiones Locales está integrado por los responsables de las distintas instituciones que forman parte y por técnicos especializado de cada una de ellas.

d. ¿Cómo se asegurará que el proyecto es gestionado exitosamente?
El Observatorio permanente de Archivos y Televisiones se organiza en tres comisiones de trabajo que abarcan desde la dirección estratégica hasta los aspectos puramente técnicos. Las tres comisiones existentes son:
1- Comisión de estrategias de actuación, financiación y aspectos legales
2- Comisión de nuevas tecnologías y formatos digitales
3- Comisión de selección y tratamiento documental

Cada grupo de trabajo está liderado por un coordinador de comisión que es el responsable de establecer las prioridades acordadas en el seno de las reuniones y a la vez se encarga de velar por el cumplimiento del calendario.
Los coordinadores de las comisiones son profesionales de las entidades fundacionales del Observatorio con lo cual se garantiza la continuidad y el seguimiento del proyecto.

e. ¿Cómo propone informar a los miembros del ICA de los progresos del proyecto?
Las actas de las reuniones, los informes y demás documentos que se generen en el transcurso del proyecto serán expuestos en el blog del Observatorio https://observatori.laxarxa.cat/. Si el ICA lo cree conveniente podemos informar, mediante correo electrónico o en cualquier otro medio que el ICA disponga, de las actualizaciones que en este sentido se realicen en el blog.

f. Productos finales que logrará el proyecto. ¿Cómo se pondrán a disposición del ICA y sus miembros?
Este proyecto tiene como objetivo la realización de una guía de buenas prácticas para la implantación de un Observatorio permanente de Archivos y Televisiones Locales. Esta guía estará accesible en el bloc del Observatorio https://observatori.laxarxa.cat/ y estará a disposición del ICA en los medios que considere oportunos.

g. ¿Qué impacto espera de su proyecto y cómo lo medirá?El proyecto establecerá indicadores para la medición del impacto de la implantación del Observatorio en el área ya existente. Los resultados que se desprendan de ésta medición deberán ser valorados para determinar como pueden ser extrapolables a otras áreas geográficas.
Los resultados se obtendrán mediante:
– La realización de encuestas entre los archivos y televisiones locales
– La elaboración de un inventario del patrimonio audiovisual existente
– La elaboración de informes estadísticos del grado de participación en el Observatorio y del seguimiento de sus recomendaciones

En este sentido el Observatorio ya ha realizado encuestas y ha analizado los resultados aunque forma parte del proyecto determinar cuáles habrán de ser las preguntas definitivas y la forma de computar los resultados, así como establecer las prioridades de actuación.

4. Coste del proyecto
a. Coste total del proyecto
El presupuesto global de proyecto asciende a 23.000€ para cubrir gastos derivados de:
– las reuniones de las comisiones de trabajo
– la reunión anual
– el tratamiento de la información que se genere
– la elaboración de la guía de buenas prácticas
– las distintas traducciones y correcciones (castellano, francés e inglés)
– la difusión del proyecto
– el mantenimiento del blog
– la inversión de cada organismo en recursos humanos

b. Financiación proporcionada por el responsable del proyecto
Los responsables del proyecto financiarán el 85% del proyecto.

c. Financiación de otras fuentes

d. Financiación solicitada al ICA

i. ¿Cuál es el presupuesto?
La financiación solicitada al ICA es de 3.450€, un 15% del proyecto

ii. ¿Cómo será usada esta financiación?
La financiación será usada para la elaboración de la Guía y para su traducción al inglés y al francés.

5. Proyectos asociados

6. Rol del Consejo Internacional de Archivos, ICA
a. Si el ICA no puediese financiar el proyecto
¿Lo continuaría más lentamente? X

b. Si el ICA no pudiese financiar su proyecto, ¿desea que el PCOM le de su “refrendo”? (Las ventajas de los “refrendos” están descritas en la Guía para los aplicantes)
i. Sí X
ii. No

c. ¿Le gustaría que la Comisión del Programa (PCOM) le aconsejara sobre otras financiaciones posibles?
i. Sí X
ii. No

7. Estadísticas
a. ¿Dónde tuvo su primer conocimiento sobre el ICA?
Tres de las instituciones impulsoras del proyecto, l’Arxiu Nacional d’Andorra, l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Girona i l’Associació d’Arxivers de Catalunya son miembros del ICA.

b. ¿Dónde se enteró de la convocatoria de propuestas de proyectos?
En el web del ICA/CIA.

 

Publicat dins de Documents de gestió

Comparteix:

Observatori permanent d’Arxius i Televisions Locals

Benvolgut senyor,

En relació amb l’escrit tramès a aquest Consell, en data 21 de juliol de 2008, en el que posen en el nostre coneixement les finalitats de la seva plataforma, alhora que ens doneu trasllat de diverses sol·licituds, us informem que, efectivament, el redactat de l’article 26.3 I) de la llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (en endavant, LCA), permet entendre la possibilitat que, en l’exercici de l’autonomia local, pugui ser contemplada la gestió i conservació del patrimoni audiovisual com a específica missió de servei públic. Cal tenir present, en qualsevol cas, que aquesta competència podrà ser exercida sens perjudici de les atribucions que l’article 125 de la LCA confereix al Govern de la Generalitat en matèria de protecció del patrimoni audiovisual català.

En aquest sentit, el Consell de l’Audiovisual es mostra favorable a qualsevol mesura que des de la vostra plataforma fomenti la gestió i conservació del patrimoni audiovisual. No obstant això, la seva concreció com a missió de servei públic haurà de ser expressament establerta, si bé que de forma potestativa, en el marc del corresponent contracte programa en la mesura en què respongui a la necessitat de satisfer els interessos específics d’una determinada comunitat local.

Per últim, us agrairem que feu extensiva aquesta carta a la resta d’entitats que van signar la sol·licitud.

Atentament,
Josep Maria Carbonell
Barcelona, 1 d’otubre de 2008

Publicat dins de Documents de gestió

Comparteix:

Sr. Josep Maria Carbonell
President del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El motiu del present document és posar en el coneixement de la institució a la que representa les finalitats de la nostra plataforma així com formalitzar la sol·licitud d’una confirmació per part del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en els termes que es descriuen a continuació.

Des de fa uns mesos, un grup de professionals de les televisions locals i dels arxius de Catalunya i Andorra treballem en el marc de l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals, una plataforma creada el març de 2008 per l’Ajuntament de Girona, l’Arxiu Nacional d’Andorra, la Xarxa Audiovisual Local i l’Associació d’Arxivers de Catalunya. En els darrers mesos, com a conseqüència de les activitats dutes a terme i, en especial, de les jornades de treball fetes a Andorra i a Granollers, s’hi han afegit noves entitats col·laboradores, des de professionals de diferents arxius de Catalunya fins a representants de televisions locals històriques i de consorcis públics concessionaris dels nous programes de la Televisió Digital Terrestre Local (TDT-L).

L’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals, conscient del moment de canvi que viu la televisió de proximitat i del risc de perdre el patrimoni que representa la documentació audiovisual generada per l’activitat de les televisions locals des de la dècada dels vuitanta, s’ha imposat la tasca de destinar esforços a la seva preservació. En aquest sentit, l’Observatori ha definit clarament els seus principis inspiradors, els quals es detallen en el document que adjuntem a aquesta carta.

Conscients que havíem de posar en pràctica immediatament aquests principis, el passat 28 d’abril, una trentena de professionals de televisions locals i d’arxius vàrem assistir a Andorra la Vella a la primera trobada d’un Observatori que és el primer d’aquestes característiques a Andorra i Catalunya.

Un mes després, el 29 de maig d’enguany, i en el marc del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) que se celebra a Granollers, l’Observatori es tornava a reunir en sessions específiques de diferents comissions de treball i amb l’objectiu principal de fer la seva presentació pública. Com a conseqüència del treball de les comissions, es van prendre diferents acords, entre els quals destaquem el que feia referència directa a la institució que presidiu: el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

Així, ens plau comunicar-vos que en el si de les reunions celebrades a Granollers, es va posar de relleu la necessitat de que els concessionaris públics, en el nou escenari de la Televisió Digital Terrestre Local (TDT-L), garanteixin el finançament de la gestió i conservació del patrimoni audiovisual procedent de les televisions locals, atesa la seva naturalesa de missió de servei públic.

Entenem que de la definició de les missions específiques del servei públic de comunicació audiovisual que elabora l’article 26.3 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de comunicació audiovisual de Catalunya, hom pot concloure que la gestió i la conservació del patrimoni audiovisual constitueix una missió de servei públic, en el sentit establert per la norma. Més específicament, entenem que cal referir-se a l’apartat l) de l’esmentat article que inclou com a missió del servei públic de comunicació audiovisual “l’afavoriment de l’accés dels ciutadans de Catalunya a la formació, la difusió, el coneixement i la divulgació màxims dels principals esdeveniments polítics, socials, econòmics, científics i esportius de la societat de Catalunya i les seves arrels històriques, preservant d’una manera especial la memòria històrica i el patrimoni dels seus testimonis, i la promoció de les expressions i manifestacions culturals més diverses, particularment de les vinculades a l’ús dels mitjans audiovisuals.”

Hom no pot oblidar que els fons audiovisuals que provenen de les televisions locals analògiques que han funcionat fins a l’actualitat són un patrimoni cultural dels nostres territoris que no es pot perdre i, en aquest sentit, insistim que cal treballar en la línia que ho fa l’Observatori per tal de cercar compromisos, complicitats i ajuts de totes les institucions, públiques i privades, que formen part del sector de la comunicació.

Finalment, volem subratllar, molt especialment, la importància de garantir un tractament adequat d’uns fons fins ara inexistents però que seran igualment importants: els futurs fons audiovisuals resultat del treball de producció de les noves televisions territorials -sobretot les públiques que dependran de consorcis conformats per diferents Ajuntaments- que s’implantaran a Catalunya en el decurs dels pròxims dos anys, com a conseqüència directa del desplegament de la Televisió Digital Terrestre Local (TDT-L).

En aquest sentit, l’Observatori entén que el contracte programa que celebrin els concessionaris públics dels programes de TDT-L amb les respectives entitats gestores del servei de TDT-L hauria de reflexar com a missió de servei públic la gestió i conservació del patrimoni audiovisual de la respectiva demarcació territorial.

En virtut de tot l’anteriorment exposat, aquest Observatori SOL·LICITA AL CAC:

1.- Que en la mesura dels recursos al seu abast, accepti donar el seu suport i recolzament pel que fa a la difusió de les finalitats de l’Observatori, tal com s’han exposat en el present document.

2.- Que confirmi, mitjançant carta adreçada a aquest Observatori, o mitjançant d’altre document que estimi pertinent, que la gestió i conservació del patrimoni audiovisual constitueix una missió de servei públic en el sentit que defineix la LCAC, i en conseqüència, estableixi la conveniència del seu tractament en el contracte programa que hagi de subscriure el consorci amb la respectiva entitat gestora en relació a cada una de les demarcacions.

En qualsevol cas, restem a la vostra disposició per exposar-vos personalment aquestes qüestions, així com altres aspectes vinculats amb la gestió i conservació del patrimoni audiovisual de les televisions locals catalanes.

Barcelona, 21 de juliol de 2008

Per l’Associació d’Arxivers de Catalunya
Joan Antoni Jiménez

Per la Xarxa Audiovisual Local
Marc Melillas Esquirol

Pel Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona
Joan Boadas

Per l’Arxiu Nacional d’Andorra
Susanna Vela

Publicat dins de Documents de gestió

Comparteix:

JOAN BOADAS I RASET*
Aquests dies la ciutat de Girona presenta al Museu del Cinema i al Museu d’Història de la Ciutat dues excel·lents exposicions patrocinades per la Fundació «la Caixa»: Reflexos de Chaplin i Chaplin en imatges. Una és una mirada còmplice, des de la creació cinematogràfica contemporània, cap al gran geni del cel·luloide del segle XX. L’altra presenta una exhaustiva retrospectiva de la vida de Charlot, en què, juntament amb la seva trajectòria vital i el seu compromís polític, s’exhibeix profusament la seva obra de creació cinematogràfica. Algú de nosaltres s’imagina no haver pogut veure mai ni un minut de les pel·lícules de Chaplin? Naturalment és difícil de pensar en això, perquè fins i tot els membres de les generacions més joves el reconeixen i s’entusiasmen amb els seus films. El cert, però, és que poca informació hi ha més fràgil que la continguda en els suports audiovisuals. Precisament és l’extrema vulnerabilitat dels documents produïts pel cinema, la ràdio i la televisió, la que va moure la Unesco, en la seva 33a assemblea general, a declarar el 27 d’octubre Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. En aquest segon any de celebració, el marc general respon a l’objectiu El patrimoni audiovisual com a testimoni de la diversitat cultural. A hores d’ara, no crec que ningú qüestioni els múltiples valors continguts en aquesta documentació ni que no sigui capaç d’intuir-ne les immenses possibilitats, atès que des del primer moment ha esdevingut memòria del món i transmissora de cultura. Ningú avui dia no es podria plantejar la vida de manera aliena en mitjans de comunicació com la ràdio i la televisió. I, sorprenentment, encara avui mateix ens assabentem que TVE no va començar a conservar els seus Telediario fins a l’any 1985, i que tenen greus problemes de preservació d’una documentació que ha rebut una desatenció generalitzada, situació que hauria de ser absolutament qüestionable en un mitjà públic que acaba de complir cinquanta anys. Com ho hauria de ser, també, que s’ignori on són els enregistraments originals del passeig que, el 20 de juliol de 1969, Neil Amstrong va fer per la superfície de la Lluna.

Els anteriors són dos exemples, dels milers que arreu del món es podrien trobar, que posen de manifest l’amenaça que pesa sobre la documentació audiovisual i que evidencien que per desatenció, problemes de conservació, canvis continuats de formats, reutilitzacions constants de cintes o destrucció voluntària per evitar testimonis directes d’actuacions compromeses, una gran part d’aquest patrimoni ja ha desaparegut o és en greu risc de desaparèixer. Girona, afortunadament, ha sabut valorar la transcendència d’aquests documents, i des del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament s’ha impulsat una política de recuperació del material audiovisual gironí per tal de garantir-ne la conservació i facilitar-ne la divulgació. En són exemples explícits els convenis de col·laboració signats amb Televisió de Girona (TVGi) i amb Ràdio Girona-Cadena Ser. En el primer cas, l’acord ha suposat la custòdia de més de 4.000 hores d’emissió de televisió, a partir de 1986. En el segon, prop de 1.000 hores de so emeses a partir de 1959. I és aquesta experiència la que és darrere la creació, conjuntament amb altres entitats catalanes i andorranes, de l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals, amb l’objectiu d’estendre al conjunt del país la preocupació, i la necessitat d’actuar de manera ràpida i coordinada, per evitar la pèrdua del llegat audiovisual.

Al CRDI hi custodiem imatges i paraules de centenars de gironins i gironines que ja formen part del nostre patrimoni cultural i que esdevindran, sense cap mena de dubte, un material de primer ordre per als futurs investigadors a l’hora de buscar les claus interpretatives del nostre present.

De la mateixa manera que actualment ja són per a tots nosaltres un material de primer ordre les pel·lícules d’Antoni Varés, Narcís Sans, Joaquim Puigvert, Jordi Lladó, Benjamí Cordon, Jordi Bosch, Joan Boladeras, Joan Gelada i tants altres que, amb el seu treball pioner, honest, il·lusionat i d’alta qualitat, esdevenen els nostres Chaplins particulars.

La seva obra mereix tot el nostre respecte i l’expressió del compromís de la seva posada en valor permanent, més enllà del que simbòlicament representa la celebració avui del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual.

Publicat a: Chaplin, Girona i el patrimoni audiovisual. El Punt. 27/10/2008

* Joan Boadas i Raset, cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona

Publicat dins de General

Comparteix:

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual el proper 27 d’octubre, el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), conjuntament amb el Museu del Cinema de Girona i en col·laboració amb el Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA), han elaborat un nou desplegable, enguany dedicat al cinema amateur. Aquest és el tercer d’una sèrie iniciada l’any passat amb la primera celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. Els anteriors estaven dedicats a l’evolució de la fotografia i la imatge en moviment.

Aquest desplegable conté, en una de les seves cares, una sèrie de fotografies de rodatges i fotogrames de pel·lícules que il·lustren l’evolució del cinema amateur a Girona, i en l’altra, una cronologia dels avenços tècnics que van permetre que la producció de cinema s’estengués entre el públic no professional, així com els fets més rellevants en l’àmbit de la cinematografia amateur gironina: estrenes, premis, projeccions de pel·lícules, creació d’associacions, etc.

La celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual és una iniciativa promoguda pel Consell de Coordinació de les Associacions d’Arxius Audiovisuals (CCAAA), sota els auspicis de la UNESCO, amb l’objectiu de sensibilitzar la població mundial de la importància de preservar aquest patrimoni com a part de la memòria col·lectiva dels pobles, i alhora de conscienciar de l’elevat risc que hi ha de perdre’l, ja sigui a causa de l’obsolescència, el descuit, la destrucció deliberada o la simple ignorància.

Per accedir a la versió web del desplegable podeu consultar la pàgina següent: CRDI (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge)

Publicat dins de General

Comparteix:

Al web de l’Arxiu Nacional dels Estats Units (NARA) es recomana, en forma de resposta a les preguntes més freqüents (FAQ), l’ús de determinats formats i còdecs per a la conservació d’arxius de vídeo i àudio. N’hem traduït les que considerem més rellevants:

1- Com es pot avaluar la idoneïtat dels formats digitals d’àudio i vídeo per a la conservació a llarg termini?

    El format ha de ser públic i documentat obertament
    El format ha de ser no-propietari
    El format ha de ser d’ús extens
    El format ha de ser auto-documentat
    El format ha de poder ser obert, llegit i accessible amb les eines disponibles.

2- En convertir material analògic (cassets, bobines, cintes de vídeo, etc.) en digital, quins factors han de ser considerats?
– La producció satisfactòria de còpies digitals d’alta qualitat depèn de molts factors, no només del format elegit, sinó també de la qualitat de la font analògica, del maquinari o del software utilitzat.

3- Quina és l’estructura típica d’un fitxer d’àudio o vídeo digital?
– Un fitxer d’àudio o vídeo digital consisteix en un contenidor de dades font que ha estat processat a través d’un còdec. Un còdec (coder-decoder, compressor-decompressor, etc.) transforma el senyal analògic en uns i zeros que formen un fitxer digital. Un còdec també pot ser usat per codificar material ja existent en format digital en un altre format.

4- Quins tipus de còdecs hi ha?
– Bàsicament existeixen dues categories:

    Compressió amb pèrdues (lossy): Un còdec lossy és aquell que descarta una certa porció d’informació del senyal amb el propòsit de reduir les dimensions del fitxer; per exemple, els còdecs basats en mp3, intenten identificar i eliminar aquelles porcions del senyal analògic que no donen com a resultat una pèrdua de qualitat en el so, i al mateix temps, aconsegueixen fer el fitxer més reduït. Les pèrdues són a vegades perceptibles i a vegades no.

    Compressió sense pèrdues (lossless): Un còdec lossless és aquell que aconsegueix fitxers de dimensions més petites sense pèrdua de dades. Pot ser, per exemple, que faci servir una taxa de transferència de bits variable que utilitzi menys bits per codificar silencis, en comparació a la part més activa d’una peça musical.

    Alguns còdecs es poden configurar com a lossy o lossless.

Àudio digital

5- Quins formats d’àudio recomana NARA?
– Basat en la idoneïtat de les característiques identificades anteriorment, els següents formats per fitxers que contenen exclusivament material àudio, ja sigui veu o música. Els acrònims corresponen en alguns casos a les extensions del fitxer per a cada format.

    Audio Interchange File Format (AIFF)
    Waveform audio format (WAV)
    Audio format (AU)
    Broadcast Wave Format (BWF)
    Free format Lossless Audio Codec (FLAC)
    Motion Pictures Expert Group (MPEG) 4 Audio Lossless Coding format (ALS)

6- Quin és el còdec preferit per a àudio digital?
– NARA recomana enregistrar o digitalitzar àudio usant un còdec lossless, com WAV-PCM

7- Quina és la profunditat de bit idònia per a àudio digital?
– La profunditat de bit és la quantitat de dades usades per a descriure una secció específica del senyal font. La profunditat preferida pel que fa a àudio digital és de 24 bits per mostra. La profunditat de bit mínima exigida és de 16 bits per mostra.

8- Quina és la freqüència de mostreig mínima per l’àudio digital?
– La freqüència de mostreig és el nombre de mostres periòdiques que es prenen del senyal font amb el propòsit de reproduir-lo amb precisió. L’aùdio hauria de ser enregistrat a una freqüència de mostreig mínima de 44.1 KHz, essent aconsellable arribar fins a 96 KHz.

9- Hi ha algun format d’àudio digital que no ofereix prou qualitat per a la seva conservació en arxiu?
– NARA considera que els següents formats d’àudio no ofereixen prou qualitat per a la seva conservació en arxiu:

    Fitxers creats per a difondre mitjançant “streaming” (Real Audio, Windows Media), ja que aquests fitxers sacrifiquen qualitat per la reducció de les dimensions del fitxer.
    Fitxers de referència o de més baixa qualitat que l’original (p.e. per a reproduir en web)
    La majoria de fitxers en format MPEG (ex. mp3).

Vídeo digital

10- Quins formats de vídeo digital recomana NARA ?
– Basant-se en la ideoneïtat de les característiques mencionades anteriorment, els següents formats són acceptables per a fitxers de vídeo digital :

    Audio-Video Interleave format (AVI)
    Material Exchange Format (MXF)
    Quicktime format (MOV)

11- Quins són els còdecs preferits per als formats de vídeo digital?
– NARA recomana lossless codecs oberts com el Motion JPEG 2000 disponible a
http://www.iso.org/iso/en/CatalogueDetailPage.CatalogueDetail?CSNUMBER=33875 o el HuffyUV disponible a
http://neuron2.net/www.math.berkeley.edu/benrg/huffyuv.html
– No obstant, quan l’ús de còdecs losless no és posible (es requereixen fitxers més petits), NARA suggereix els següents còdecs lossy:

    MPEG2
    MPEG4
    DV
    MJPEG2000

12- Quins són els requeriments quant a les mides o resolució del vídeo digital?
– NARA recomana 720×486 píxels a 30 frames per segon* (per al sistema NTSC). (Per al sistema PAL es tradueix en 720×576 a 25 fps)

13- Quins són els requeriments de color per al vídeo digital?
– La profunditat de color per al vídeo digital s’hauria d’adequar al nombre de colors del material original. Els originals en Blanc i Negre s’haurien d’enregistrar en escala de grisos. Els originals en color s’haurien d’enregistrar en 3 canals de 24 bits.

14- Hi ha algun format de vídeo digital que no ofereixi suficient qualitat per ser considerat com a material d’arxiu?
– NARA considera que els següents fitxers de vídeo digital no tenen prou qualitat per a ser considerats com a material d’arxiu:

    Fitxers creats per a difusió en “streaming” (Real Video, Windows Media, etc), ja que aquests fitxers sacrifiquen la qualitat per aconseguir reduir les dimensions del fitxer.
    Fitxers de referència de més baixa qualitat que l’original (ex. per a ús en el web), ja que sacrifiquen la qualitat per aconseguir reduir les dimensions del fitxer

Publicat dins de General

Comparteix:

El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya organitzen el curs Conservació i restauració de fons sonors i audiovisuals, que serà impartit per la responsable de la Fonoteca de Catalunya, Margarida Ullate.

Aquest curs està dirigit a aquells professionals –bibliotecaris o auxiliars de biblioteca- que volen familiaritzar-se amb els diferents suports sonors i audiovisuals i aprofundir en el seu tractament i manipulació, per afavorir la seva conservació i preservació. En el curs es practicarà amb documents reals i representatius de la varietat dels materials.

Podeu trobar més infortmació a l’adreça següent a la pàgina del COBDC

Publicat dins de General

Comparteix: