Arxiu de la categoria: Documents de gestió

Data: 11 de maig
Lloc: Arxiu Municipal de Girona. Placeta de l’Institut Vell, 1.

Ordre del dia:

10:00 – Benvinguda i presentació.
10:15 – Comunicació de l’aprovació per part del Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA) de la subvenció per a la realització d’una “Guia de bones pràctiques per a la creació d’un Observatori permanent d’Arxius i Televisions Locals”.
10:30 – Presentació de l’experiència en el tractament arxivístic de la documentació audiovisual de l’Arxiu Municipal de Terrassa procedent de Canal Terrassa TV.
11:00 – Pausa cafè.
11:15 – Informes de l’activitat de l’Observatori:
– Treball en el si de les comissions
– Proposta de requeriments per a l’adquisició d’un sistema de gestió de la documentació audiovisual
11:45 – Debat.
13:30 – Dinar
15:00 – Propostes d’actuació i línies estratègiques a seguir. Resolucions:
– Elaboració de la “Guia de bones pràctiques per a la creació d’un Observatori permanent d’Arxius i Televisions Locals”.
– Requeriments per a l’adquisició d’un sistema de gestió de la documentació audiovisual
– Inventari del patrimoni audiovisual procedent de les televisions locals.
16:30 – Conclusions i cloenda.

Comisión de Programa del ICA (PCOM): formulario de aplicación

1. Contacto
Nombre del postulante: Arxiu Nacional d’Andorra
Dirección: Prada Casadet 8-12. Andorra la Vella
País: Principat d’Andorra
Tel.: +376 802289
Nombre de contacto: Susana Vela
Dirección de e-mail del responsable del proyecto: svela_andorra.ad

Nombre del postulante: Centre de Recerca i Difusió de la Imatge
Dirección: Placeta Institut Vell, 1. 17004 Girona
País: Espanya
Tel.: +34 972221545
Nombre de contacto: Joan Boadas.
Dirección de e-mail del responsable del proyecto: jboadas@ajgirona.org

2. Ámbito del proyecto y relevancia
a. Título
Guía de buenas prácticas para la implantación de un Observatorio permanente de Archivos y Televisiones Locales.

b. Tema(s) del proyecto(s):
Las televisiones de ámbito local han generado en las últimas décadas un conjunto de documentación audiovisual que forma parte de nuestro patrimonio y es nuestra responsabilidad conservarlo. Gran parte de este patrimonio se encuentra en los archivos de las propias televisiones y otra parte importante en los archivos municipales, comarcales o nacionales, no siempre en las condiciones adecuadas para su conservación. Con el fin de asegurar la cooperación entre archivos y televisiones locales, cuatro instituciones procedentes de ambos ámbitos: el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona, l’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA), la Xarxa Audiovisual Local (XAL) y la Asociació d’Arxivers de Catalunya (AAC), crearon y colaboran en el mantenimiento del Observatorio permanente de Archivos y Televisiones Locales, en el que participan un total de veinte instituciones y organismos, 11 televisiones de ámbito local y 9 archivos.
La elaboración de una guía de buenas prácticas para la implantación de un Observatorio de este tipo servirá para trasladar la experiencia, en este campo, a cualquier zona geográfica donde se den circunstancias similares.

c. ¿Qué actividades asumirá el proyecto?
Para llevar a cabo los objetivos que se propone el proyecto es necesario conocer cuál es el funcionamiento real de los archivos y televisiones locales en la gestión de la documentación audiovisual, y cuál debería ser su estado ideal atendiendo a las recomendaciones de los distintos foros internacionales y asociaciones profesionales. Para ello es necesario:
1. Informar sobre la existencia y contenidos del proyecto
2. Recabar información acerca del estado de la documentación audiovisual procedente de las televisiones locales custodiada en los archivos y en las propias televisiones a través de:
i. la realización de encuestas
ii. el fomento de la participación directa en las sesiones del Observatorio.
3. Conocer las tecnologías que permiten la gestión archivística de los documentos audiovisuales ya sea:
i. para la digitalización de los materiales analógicos
ii. para la gestión de los objetos digitales
4. Fomentar la colaboración entre las distintas instituciones
5. Promover la celebración de foros y debates para poner en común los conocimientos teóricos y técnicos que fomenten las buenas prácticas profesionales
6. Promover el conocimiento de los estándares internacionales

d. Manera en que el proyecto respalda los objetivos de la Dirección estratégica del ICA que fuera acordada en la Asamblea General de 2008
La realización de una guía de buenas prácticas para la implantación de un Observatorio permanente de Archivos y Televisiones Locales permitirá:
– Dar a conocer la importancia del patrimonio audiovisual procedente de las televisiones de ámbito local
– Fomentar el conocimiento y proporcionar las herramientas para el trabajo de los archiveros en el ámbito de la documentación audiovisual
– Concienciar de la necesidad de sumar esfuerzos en la preservación de unos materiales cuya fragilidad es manifiesta a causa de la rápida obsolescencia de los medios tecnológicos y la degradación de los soportes materiales
– Promover el uso de las nuevas tecnologías en la gestión de los documentos digitales
– Facilitar la colaboración entre los distintos agentes implicados en la producción y conservación del patrimonio audiovisual
– Establecer precedentes en el uso de principios metodológicos para la gestión de los archivos audiovisuales en un marco estandarizado

e. ¿Qué área(s) geográfica(s) o región(es) del ICA cubre el proyecto?
El Observatorio permanente de Archivos y Televisiones Locales nace como un proyecto de cooperación transnacional entre Catalunya y Andorra. La experiencia puede trasladarse a todas aquellas áreas geográficas en que se den las dos circunstancias siguientes:
– Que existan televisiones de ámbito local o de proximidad
– Que existan archivos que custodien materiales audiovisuales procedentes de las televisiones locales.

f. ¿Qué beneficios conllevará el proyecto a las organizaciones archivísticas o a quiénes están involucrados en la gestión de documentos y archivos en el área del proyecto?
El proyecto va destinado preferentemente a organizaciones pequeñas y medianas que en muchos casos no disponen de los recursos necesarios para asegurar la conservación de los materiales audiovisuales que se hallan en sus archivos. Esto puede ser debido a:
– el desconocimiento en el tratamiento técnico de dichos materiales
– el desconocimiento de las buenas prácticas profesionales en los archivos
– la falta de los medios físicos necesarios para la digitalización y almacenamiento de estos materiales

La implantación de un Observatorio permitirá a estas instituciones encontrar una respuesta adecuada a los interrogantes que se les plantean, ya sea a través de las sesiones de trabajo, de los debates, del web o de los informes y publicaciones que se deriven de la actividad del Observatorio.
Los resultados y conclusiones de los distintos grupos de trabajo son el resultado de la suma de los conocimientos y la investigación de todos los participantes, y pueden ser de aplicación a todos los archivos o televisiones de características similares.

g. Si no cubre el proyecto una zona geográfica específica ¿cuál es el blanco y qué beneficios le conllevará el proyecto?
El proyecto está enfocado a aquellas áreas en las que coexistan televisiones de ámbito local y archivos que gestionen documentación audiovisual procedente de éstas televisiones. No obstante, el proyecto puede ser útil en aquellas áreas en que exista otro tipo de producción audiovisual de un origen similar, como otros medios de comunicación locales, productoras de televisión, fondos y colecciones privadas o cualquier otro agente que genere documentación audiovisual y que esté fuera del ámbito de los archivos de las televisiones nacionales, de las filmotecas, de las grandes compañías productoras o de otros medios de difusión o de broadcast.

h. ¿Qué resultados concretos se pueden esperar de este proyecto?
La implantación del proyecto dará como resultado inmediato una mejora en la gestión de los documentos audiovisuales (y en concreto videográficos), presentes en los archivos, asegurando un mejor acceso y la conservación a largo plazo.
Otro aspecto importante es el efecto de reclamo que tiene para aquellas instituciones o particulares que poseen documentación audiovisual y la mantienen oculta porque desconocen qué hacer con ella.
Los resultados, además, se concretarán en:
– el establecimiento de metodologías de trabajo
– la aplicación de políticas de gestión y conservación basadas en el conocimiento práctico y la normativa existente
– el conocimiento actualizado de las novedades tecnológicas existentes en el mercado
– la formación de los archiveros en la gestión de materiales poco frecuentes en sus archivos

3. Gestión y factores de éxito del proyecto

a. ¿Existe plan del proyecto?
El plan general del proyecto se aprobó con la firma de un convenio de colaboración entre las instituciones fundacionales, el mes de marzo del año 2008, que suscribían la declaración de intenciones del Observatorio y que posteriormente se ha organizado en diferentes comisiones de trabajo para materializar los objetivos fundamentales del proyecto .

b. ¿Cuáles son los riesgos del éxito del proyecto y cómo los enfrentaría?
Los riesgos del proyecto se derivan de la posible dificultad de afrontar un análisis global de la realidad del patrimonio audiovisual generado por los medios locales si éste es realmente diverso.

c. ¿Cuál es su experiencia en gestión de proyectos?
X Considerable
Detalles:
El equipo formado por el Observatorio permanente de Archivos y Televisiones Locales está integrado por los responsables de las distintas instituciones que forman parte y por técnicos especializado de cada una de ellas.

d. ¿Cómo se asegurará que el proyecto es gestionado exitosamente?
El Observatorio permanente de Archivos y Televisiones se organiza en tres comisiones de trabajo que abarcan desde la dirección estratégica hasta los aspectos puramente técnicos. Las tres comisiones existentes son:
1- Comisión de estrategias de actuación, financiación y aspectos legales
2- Comisión de nuevas tecnologías y formatos digitales
3- Comisión de selección y tratamiento documental

Cada grupo de trabajo está liderado por un coordinador de comisión que es el responsable de establecer las prioridades acordadas en el seno de las reuniones y a la vez se encarga de velar por el cumplimiento del calendario.
Los coordinadores de las comisiones son profesionales de las entidades fundacionales del Observatorio con lo cual se garantiza la continuidad y el seguimiento del proyecto.

e. ¿Cómo propone informar a los miembros del ICA de los progresos del proyecto?
Las actas de las reuniones, los informes y demás documentos que se generen en el transcurso del proyecto serán expuestos en el blog del Observatorio https://observatori.laxarxa.cat/. Si el ICA lo cree conveniente podemos informar, mediante correo electrónico o en cualquier otro medio que el ICA disponga, de las actualizaciones que en este sentido se realicen en el blog.

f. Productos finales que logrará el proyecto. ¿Cómo se pondrán a disposición del ICA y sus miembros?
Este proyecto tiene como objetivo la realización de una guía de buenas prácticas para la implantación de un Observatorio permanente de Archivos y Televisiones Locales. Esta guía estará accesible en el bloc del Observatorio https://observatori.laxarxa.cat/ y estará a disposición del ICA en los medios que considere oportunos.

g. ¿Qué impacto espera de su proyecto y cómo lo medirá?El proyecto establecerá indicadores para la medición del impacto de la implantación del Observatorio en el área ya existente. Los resultados que se desprendan de ésta medición deberán ser valorados para determinar como pueden ser extrapolables a otras áreas geográficas.
Los resultados se obtendrán mediante:
– La realización de encuestas entre los archivos y televisiones locales
– La elaboración de un inventario del patrimonio audiovisual existente
– La elaboración de informes estadísticos del grado de participación en el Observatorio y del seguimiento de sus recomendaciones

En este sentido el Observatorio ya ha realizado encuestas y ha analizado los resultados aunque forma parte del proyecto determinar cuáles habrán de ser las preguntas definitivas y la forma de computar los resultados, así como establecer las prioridades de actuación.

4. Coste del proyecto
a. Coste total del proyecto
El presupuesto global de proyecto asciende a 23.000€ para cubrir gastos derivados de:
– las reuniones de las comisiones de trabajo
– la reunión anual
– el tratamiento de la información que se genere
– la elaboración de la guía de buenas prácticas
– las distintas traducciones y correcciones (castellano, francés e inglés)
– la difusión del proyecto
– el mantenimiento del blog
– la inversión de cada organismo en recursos humanos

b. Financiación proporcionada por el responsable del proyecto
Los responsables del proyecto financiarán el 85% del proyecto.

c. Financiación de otras fuentes

d. Financiación solicitada al ICA

i. ¿Cuál es el presupuesto?
La financiación solicitada al ICA es de 3.450€, un 15% del proyecto

ii. ¿Cómo será usada esta financiación?
La financiación será usada para la elaboración de la Guía y para su traducción al inglés y al francés.

5. Proyectos asociados

6. Rol del Consejo Internacional de Archivos, ICA
a. Si el ICA no puediese financiar el proyecto
¿Lo continuaría más lentamente? X

b. Si el ICA no pudiese financiar su proyecto, ¿desea que el PCOM le de su “refrendo”? (Las ventajas de los “refrendos” están descritas en la Guía para los aplicantes)
i. Sí X
ii. No

c. ¿Le gustaría que la Comisión del Programa (PCOM) le aconsejara sobre otras financiaciones posibles?
i. Sí X
ii. No

7. Estadísticas
a. ¿Dónde tuvo su primer conocimiento sobre el ICA?
Tres de las instituciones impulsoras del proyecto, l’Arxiu Nacional d’Andorra, l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Girona i l’Associació d’Arxivers de Catalunya son miembros del ICA.

b. ¿Dónde se enteró de la convocatoria de propuestas de proyectos?
En el web del ICA/CIA.

Subvencions als arxius de Catalunya per tal d’impulsar la gestió i garantir la preservació, el coneixement i la difusió de la documentació que forma part del nostre patrimoni documental. Adreçades a les entitats locals que siguin titulars d’arxius. Subvenció.

Observatori permanent d’Arxius i Televisions Locals

Benvolgut senyor,

En relació amb l’escrit tramès a aquest Consell, en data 21 de juliol de 2008, en el que posen en el nostre coneixement les finalitats de la seva plataforma, alhora que ens doneu trasllat de diverses sol·licituds, us informem que, efectivament, el redactat de l’article 26.3 I) de la llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya (en endavant, LCA), permet entendre la possibilitat que, en l’exercici de l’autonomia local, pugui ser contemplada la gestió i conservació del patrimoni audiovisual com a específica missió de servei públic. Cal tenir present, en qualsevol cas, que aquesta competència podrà ser exercida sens perjudici de les atribucions que l’article 125 de la LCA confereix al Govern de la Generalitat en matèria de protecció del patrimoni audiovisual català.

En aquest sentit, el Consell de l’Audiovisual es mostra favorable a qualsevol mesura que des de la vostra plataforma fomenti la gestió i conservació del patrimoni audiovisual. No obstant això, la seva concreció com a missió de servei públic haurà de ser expressament establerta, si bé que de forma potestativa, en el marc del corresponent contracte programa en la mesura en què respongui a la necessitat de satisfer els interessos específics d’una determinada comunitat local.

Per últim, us agrairem que feu extensiva aquesta carta a la resta d’entitats que van signar la sol·licitud.

Atentament,
Josep Maria Carbonell
Barcelona, 1 d’otubre de 2008

Sr. Josep Maria Carbonell
President del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El motiu del present document és posar en el coneixement de la institució a la que representa les finalitats de la nostra plataforma així com formalitzar la sol·licitud d’una confirmació per part del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en els termes que es descriuen a continuació.

Des de fa uns mesos, un grup de professionals de les televisions locals i dels arxius de Catalunya i Andorra treballem en el marc de l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals, una plataforma creada el març de 2008 per l’Ajuntament de Girona, l’Arxiu Nacional d’Andorra, la Xarxa Audiovisual Local i l’Associació d’Arxivers de Catalunya. En els darrers mesos, com a conseqüència de les activitats dutes a terme i, en especial, de les jornades de treball fetes a Andorra i a Granollers, s’hi han afegit noves entitats col·laboradores, des de professionals de diferents arxius de Catalunya fins a representants de televisions locals històriques i de consorcis públics concessionaris dels nous programes de la Televisió Digital Terrestre Local (TDT-L).

L’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals, conscient del moment de canvi que viu la televisió de proximitat i del risc de perdre el patrimoni que representa la documentació audiovisual generada per l’activitat de les televisions locals des de la dècada dels vuitanta, s’ha imposat la tasca de destinar esforços a la seva preservació. En aquest sentit, l’Observatori ha definit clarament els seus principis inspiradors, els quals es detallen en el document que adjuntem a aquesta carta.

Conscients que havíem de posar en pràctica immediatament aquests principis, el passat 28 d’abril, una trentena de professionals de televisions locals i d’arxius vàrem assistir a Andorra la Vella a la primera trobada d’un Observatori que és el primer d’aquestes característiques a Andorra i Catalunya.

Un mes després, el 29 de maig d’enguany, i en el marc del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) que se celebra a Granollers, l’Observatori es tornava a reunir en sessions específiques de diferents comissions de treball i amb l’objectiu principal de fer la seva presentació pública. Com a conseqüència del treball de les comissions, es van prendre diferents acords, entre els quals destaquem el que feia referència directa a la institució que presidiu: el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

Així, ens plau comunicar-vos que en el si de les reunions celebrades a Granollers, es va posar de relleu la necessitat de que els concessionaris públics, en el nou escenari de la Televisió Digital Terrestre Local (TDT-L), garanteixin el finançament de la gestió i conservació del patrimoni audiovisual procedent de les televisions locals, atesa la seva naturalesa de missió de servei públic.

Entenem que de la definició de les missions específiques del servei públic de comunicació audiovisual que elabora l’article 26.3 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de comunicació audiovisual de Catalunya, hom pot concloure que la gestió i la conservació del patrimoni audiovisual constitueix una missió de servei públic, en el sentit establert per la norma. Més específicament, entenem que cal referir-se a l’apartat l) de l’esmentat article que inclou com a missió del servei públic de comunicació audiovisual “l’afavoriment de l’accés dels ciutadans de Catalunya a la formació, la difusió, el coneixement i la divulgació màxims dels principals esdeveniments polítics, socials, econòmics, científics i esportius de la societat de Catalunya i les seves arrels històriques, preservant d’una manera especial la memòria històrica i el patrimoni dels seus testimonis, i la promoció de les expressions i manifestacions culturals més diverses, particularment de les vinculades a l’ús dels mitjans audiovisuals.”

Hom no pot oblidar que els fons audiovisuals que provenen de les televisions locals analògiques que han funcionat fins a l’actualitat són un patrimoni cultural dels nostres territoris que no es pot perdre i, en aquest sentit, insistim que cal treballar en la línia que ho fa l’Observatori per tal de cercar compromisos, complicitats i ajuts de totes les institucions, públiques i privades, que formen part del sector de la comunicació.

Finalment, volem subratllar, molt especialment, la importància de garantir un tractament adequat d’uns fons fins ara inexistents però que seran igualment importants: els futurs fons audiovisuals resultat del treball de producció de les noves televisions territorials -sobretot les públiques que dependran de consorcis conformats per diferents Ajuntaments- que s’implantaran a Catalunya en el decurs dels pròxims dos anys, com a conseqüència directa del desplegament de la Televisió Digital Terrestre Local (TDT-L).

En aquest sentit, l’Observatori entén que el contracte programa que celebrin els concessionaris públics dels programes de TDT-L amb les respectives entitats gestores del servei de TDT-L hauria de reflexar com a missió de servei públic la gestió i conservació del patrimoni audiovisual de la respectiva demarcació territorial.

En virtut de tot l’anteriorment exposat, aquest Observatori SOL·LICITA AL CAC:

1.- Que en la mesura dels recursos al seu abast, accepti donar el seu suport i recolzament pel que fa a la difusió de les finalitats de l’Observatori, tal com s’han exposat en el present document.

2.- Que confirmi, mitjançant carta adreçada a aquest Observatori, o mitjançant d’altre document que estimi pertinent, que la gestió i conservació del patrimoni audiovisual constitueix una missió de servei públic en el sentit que defineix la LCAC, i en conseqüència, estableixi la conveniència del seu tractament en el contracte programa que hagi de subscriure el consorci amb la respectiva entitat gestora en relació a cada una de les demarcacions.

En qualsevol cas, restem a la vostra disposició per exposar-vos personalment aquestes qüestions, així com altres aspectes vinculats amb la gestió i conservació del patrimoni audiovisual de les televisions locals catalanes.

Barcelona, 21 de juliol de 2008

Per l’Associació d’Arxivers de Catalunya
Joan Antoni Jiménez

Per la Xarxa Audiovisual Local
Marc Melillas Esquirol

Pel Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona
Joan Boadas

Per l’Arxiu Nacional d’Andorra
Susanna Vela

CONVENI ENTRE L’AJUNTAMENT DE GIRONA I TELEVISIÓ DE GIRONA PER A LA CESSIÓ I GESTIÓ DEL SEU FONS DE DOCUMENTACIÓ AUDIOVISUAL I FOTOGRÀFICA I PER A LA REGULACIÓ DELS SEUS DRETS D’EXPLOTACIÓ

Girona, 2 d’abril de 2001

REUNITS
D’una part…, alcalde de l’Ajuntament de Girona, assistit pel secretari de la Corporació…

De l’altra…, president del Consell d’Administració de Televisió de Girona S.L.

INTERVENEN
El primer, en representació de l’Ajuntament de Girona i en execució de l’acord pres per la Comissió de Govern en sessió de 29 de març de 2001.

Els segons, en representació de Televisió de Girona S.L., en qualitat de president del Consell d’Administració, manifestant tenir plena capacitat per obrar i per a l’atorgament d’aquest conveni.

MANIFESTEN
1 Que l’Ajuntament de Girona, per acord de Comissió de Govern de 29 de març de 2001, ha acceptat la proposta de cessió i gestió del fons de documentació audiovisual i fotogràfica de Televisió de Girona i de la regulació dels seus drets d’explotació.
2 Que Televisió de Girona accepta la cessió del seu fons de documentació audiovisual i fotogràfica a l’Ajuntament de Girona i la regulació dels seus drets d’explotació.
3 Que ambdues parts valoren l’interès públic que té aquest fons i consideren convenient i necessari articular el present conveni per tal de contribuir a la seva preservació i disposició pública en el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), de l’Arxiu Municipal de Girona.
4 Que, per tal de formalitzar la relació que s’estableix i de manifestar l’acord d’ambdues parts pel que fa a les condicions en què es realitza, instrumentalitzen aquest conveni, que s’articula en els pactes següents:

PACTES
Primer.- Objecte
Televisió de Girona, com a propietari i titular dels drets de propietat intel•lectual del seu fons audiovisual i fotogràfic, cedeix gratuïtament a l’Ajuntament de Girona la propietat d’aquesta documentació i parcialment els drets d’explotació que es deriven de l’esmentat fons, ingressat al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), de l’Arxiu Municipal de Girona, d’acord amb el que s’estableix al RD 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei de la Propietat Intel·lectual i en allò no previst per aquesta norma pel que s’estipuli al Codi Civil.

Segon.- Condicions
El present conveni fixa les condicions que han de regir la cessió indefinida de la propietat de la documentació, la seva gestió i la regulació dels drets d’explotació, compartits entre Televisió de Girona i l’Ajuntament de Girona, de la documentació objecte d’aquest conveni, al qual s’adjunta una primera relació del material fílmic que compon aquest fons. El catàleg definitiu de tot el material fílmic i fotogràfic s’adjuntarà de manera progressiva en documents convenientment validats per les dues parts.

Tercer.- Cessió de la propietat i gestió de la documentació
La cessió de la propietat i les condicions per a la seva gestió, a la qual es refereix el pacte 1r. s’instrumenta sota les següents condicions:
3.1 La donació de Televisió de Girona (en endavant TVGI) a l’Ajuntament de Girona abasta tot el material fílmic i fotogràfic produït per TVGI fins a l’actualitat, una vegada el material fílmic, inclòs en l’annex, hagi estat transferit a nous suports i se n’hagi fet còpia de consulta.
3.2 L’acceptació de la donació d’aquest material suposa el traspàs de la seva titularitat a l’Ajuntament de Girona, que en passarà a ser el propietari i n’assumirà els següents compromisos:
1 Posar aquest material a disposició dels investigadors i del públic, en general, per a la seva divulgació a les instal·lacions del CRDI, de l’Ajuntament de Girona.
2 Mantenir el fons donat en les condicions de seguretat i conservació que garanteixin la seva preservació.
3 No dividir el fons en diferents entitats amb l’objectiu de no devaluar el seu valor cultural.
3.3 Els responsables tècnics d’ambdues institucions avaluaran el material objecte de donació i n’establiran la seva selecció per tal de determinar quina documentació s’ha transferir a suports de substitució per al seu posterior ingrés al CRDI, que en cap cas excedirà el termini de tres anys, a comptar des de la signatura d’aquest conveni.
3.4 El suport de substitució utilitzat serà el Betacam SP i el de la còpia de consulta el VHS. La introducció de canvis o millores tecnològiques en la realització d’aquestes còpies s’acordarà conjuntament entre els responsables tècnics d’ambdues institucions.
3.5 Els responsables tècnics d’ambdues institucions elaboraran conjuntament la fitxa base per a la descripció de les diferents unitat que componen el fons. TVGI assumeix la realització d’una primera descripció manual de la documentació, així com la proposta d’indexació. El CRDI n’assumeix la seva validació i normalització, la posterior informatització i la creació de la base de dades corresponent, de la qual en posseirà còpia actualitzada i hi tindrà accés lliurament TVGI..
3.6 TVGI reconeix al CRDI, de l’Ajuntament de Girona, la facultat d’establir els criteris de tractament específic, a nivell intern, que garanteixin la millor gestió i preservació de tot el conjunt donat.
3.7 El material de conservació permanent ingressat al CRDI no podrà ser objecte de préstec. Per aquest motiu i amb l’objectiu d’atendre les demandes tant de TVGI com de tercers, el CRDI es compromet a disposar de l’equip de reproducció necessari per a fer front a les esmentades peticions.
3.8 El CRDI lliurarà les còpies sol·licitades per TVGI sense cap altra contraprestació que la derivada del preu del suport de la còpia.
3.9 La denominació del fons a efectes de citació en treballs d’investigació i consulta pública en general es concreta en:
Fons Televisió de Girona. Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)
3.10 La documentació produïda per TVGI amb posterioritat a la signatura d’aquest conveni, ingressarà al CRDI subjecta a les mateixes condicions que les especificades en aquest document. Anualment s’aprovarà i s’annexarà al catàleg existent la relació de la documentació de nou ingrés.
3.11 L’Ajuntament de Girona destinarà durant tres anys, a partir de la data de signatura, la quantitat de…, per tal de garantir els termes expressats en aquest conveni. D’aquesta quantitat anual… constituiran una aportació en concepte de subvenció a TVGI S.L., per tal que pugui dur a terme els compromisos indicats en els apartats 3.1, 3.3, 3.4 i 3.5. La quantitat que resta… aniran en destinació al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) i s’ingressaran en la seva partida corresponent.

Quart.- Regulació dels drets d’explotació
La regulació dels drets d’explotació del fons Televisió de Girona, a la qual es refereix el pacte 1r. s’instrumenta sota les següents condicions:
4.1 TVGI es reserva els drets d’explotació de l’esmentat fons sobre els usos públics amb finalitat lucrativa. Aquests drets es refereixen als actes de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació en qualsevol modalitat d’explotació, distribució, suport, format i mitjà (audiovisuals, informàtics, multimèdia, telemàtics, etc.).
4.2 TVGI cedeix en exclusiva a l’Ajuntament de Girona els drets d’explotació de l’esmentat fons sobre els usos privats i els públics que no tinguin finalitat lucrativa. Aquests drets es refereixen als actes de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació en qualsevol modalitat d’explotació, distribució, suport, format i mitjà (audiovisuals, informàtics, multimèdia, telemàtics, etc.).
4.3 L’autorització de les sol·licituds de reproducció per a usos públics lucratius, la gestió dels drets d’explotació econòmica que se’n derivin i la fixació dels imports que corresponguin aniran a càrrec de TVGI.
4.4 TVGI lliurarà anualment al CRDI la tarifa actualitzada de preus que aplicarà als usos públics lucratius.
4.5 Anualment TVGI comunicarà al CRDI els usos públics lucratius autoritzats i liquidarà a l’Ajuntament de Girona el 50 % del total ingressat que se’n derivi, en concepte de despeses de gestió, tractament i preservació de la documentació.
4.6 L’autorització de les sol·licituds de reproducció per a usos privats i públics no lucratius aniran a càrrec del CRDI. D’acord amb les ordenances fiscals i els preus públics aprovats anualment per l’Ajuntament de Girona, s’eximiran sobre aquests usos tots els drets d’explotació econòmica que se’n poguessin derivar i únicament es cobraran les taxes que corresponguin.
4.7 Anualment el CRDI lliurarà a TVGI relació de tots els usos autoritzats per l’Ajuntament de Girona.
4.8 La regulació dels drets d’explotació esmentats és vigent per a tot el conjunt del material fílmic i fotogràfic ingressat al CRDI.
4.9 La vigència d’aquesta regulació de drets s’entén pel màxim que contempla la legislació vigent i fins el seu pas a domini públic. El seu àmbit d’explotació té caràcter mundial.
4.10 TVGI i l’Ajuntament de Girona acorden per a la reproducció i ús públic d’aquest material la següent fórmula de citació:
© Televisió de Girona (TVGI) – Ajuntament de Girona (CRDI). ANY
4.11 TVGI nomena el Sr… en la seva condició de Director General de Televisió de Girona S.L., com al seu representant i interlocutor davant l’Ajuntament de Girona, que el reconeix com a tal, per al seguiment d’aquest conveni i per a resoldre les incidències que se’n puguin derivar.

Quart.- Incidències
Per a qualsevol qüestió o divergència que pugui derivar-se de la interpretació, aplicació o compliment de les presents condicions, ambdues parts se sotmeten a la jurisdicció dels Jutjats i Tribunals de Girona amb expressa renúncia a qualsevol altre fur.

Per l’Ajuntament de Girona… Per Televisió de Girona…

La segona trobada de l’Observatori permanent d’Arxius i Televisions Locals va tenir lloc en el marc del Mercat de l’Audiovisual de Catalunya (MAC), a Granollers, el 29 de maig del 2008.

Integrants
? Pau Saavedra, Arxiu Municipal de Girona. psaavedra@ajgirona.org
? Cinta Pujal, Arxiu Nacional d’Andorra. Cinta_pujal@govern.ad
? Teresa Cardellach, Arxiu Municipal de Terrassa. Teresa.Cardellach@terrassa.cat
? Pep Andreu, TV Mataró. pepandreucat@hotmail.com
? Roser Rodríguez, Arxiu de Granollers rrodriguez@ajuntament.granollers.cat
? Isabel Pardo, Arxiu Històric de Sabadell ipardo@ajsabadell.cat
? Tomeu Mas. Barcelona TV. bmas@barcelonatv.com
? Adela Pujolà, XTVL. apujola@xtvl.tv (coordinació de la comissió)

Després de les presentacions dels assistents s’inicia la sessió posant de manifest que la conservació ha des ser una part important del treball al que s’ha de dedicar aquesta comissió. L’Arxiu de Sabadell exposa el seu cas explicant que acaben de rebre el fons d’una televisió privada, la primera que havia emès a Sabadell els anys 80. Aquest fons és en suport analògic, format VHS i es troba infectat per fongs. El tractament de conservació en els formats audiovisuals ha de ser un dels temes en els que s’ha de centrar la comissió, aportant informació i proposant instruments de conservació preventiva. Es conclou en aquest particular que la Conservació ha de ser un dels temes clau a tractar en aquesta comissió.

L’altra qüestió prioritària és la Selecció. Totes les entitats televisions i arxius presenten dubtes en la decisió de què és el que cal guardar i què no. Les necessitats d’una televisió no són les mateixes que les d’un arxiu i el material que produeixen les televisions esdevindrà patrimoni cultural d’una comunitat per tant, cal trobar criteris prou objectius com per què tothom pugui desenvolupar la seva feina però al mateix temps garantir la conservació de cara al futur. En aquest particular es convé fer una relació de què es produeix, com es produeix i, de tot això què és el que es guarda. Partint de la normativa que proposa la FIAT i altres normes o recomanacions que puguem identificar, farem una recomanació de què cal conservar i què és el que es pot eliminar. A llarg termini i com a objectiu final voldríem sol•licitar l’avaluació d’una sèrie de materials prop la Comissió d’Avaluació Documental (CAD).

El tercer tema clau identificat és la Descripció. El nivell de descripció dels documents audiovisuals d’una televisió no és el mateix que el d’un arxiu, es tracta en aquesta comissió d’identificar els camps prioritaris i proposar diferents nivells de descripció. Pel que fa al sistema informàtic que relacioni les dades amb els diferents documents es pot demanar la col•laboració de la comissió tècnica.

S’acorda doncs treballar per a la selecció, descripció i conservació dels materials audiovisuals.

Conclusions de la reunió i repartició de tasques:

1. Cada membre de la comissió elaborarà un llistat amb tot el material que hi ha a la seva televisió/arxiu: el que es produeix i el que es conserva. L’objectiu és tenir una visió global dels diferents tipus de material que es poden trobar en una televisió. Aquest serà el punt de partida sobre el qual s’establiran pautes per la tria de materials. Es buscaran les recomanacions dels organismes internacionals.

2. Cada membre de la comissió farà un llistat dels camps de descripció que conté cadascuna de les fitxes de l’arxiu. La Cinta Pujal i l’Adela Pujolà s’encarregaran de cercar quines són les recomanacions que fan els organismes internacionals com ara la FIAT i l’ICA alhora d’establir els diversos nivell de descripció dels materials en funció de les necessitats de reutilització i conservació.

3. Organització i conservació del material audiovisual. La Isabel Pardo i la Teresa Cardellach s’encarregaran de veure en quins casos i com es conserva el material addicional (escaletes, scripts, dossiers de premsa, etc…). Recavaran informació respecte a temes de conservació preventiva i establiran paràmetres per definir què es fa amb els suports originals un cop les imatges han estat digitalitzades.

4. La propera reunió de la comissió es farà la segona setmana de setembre del 2008 on es presentaran els primers resultats

Data: 29 de maig de 2008
Hora: 12’30h-14h
Lloc: Granollers. MAC 08

Assiteixen:
? Rudy Van der Ploeg, TV Clot Sant Martí. tldbcn@telefonica.net
? Eva Ramírez, Arxiu Nacional d’Andorra Eva_ramirez@govern.ad
? David González, Arxiu Històric de Sabadell dgonzalez@ajsabadell.cat
? Armando Palenzuela, TV Terrassa. Armando.palenzuela@terrassa.cat
? Jaume Puig, TV Mataró. publitvm@hotmail.com
? Antoni Sintas, Mataró Maresme. antonisintas@terra.es
? Tomeu Mas. Barcelona TV. bmas@barcelonatv.com
? Pau Saavedra, Arxiu Municipal de Girona. psaavedra@ajgirona.org (coordinació de la comissió)

ANTECEDENTS
La comissió de tecnologies i formats es constitueix en el marc de la primera reunió de l’Observatori d’Arxius i Televisions Locals que va tenir lloc el passat dia 28 d’abril a Andorra, amb l’objectiu de definir els criteris tècnics quant a formats d’emmagatzematge de la documentació audiovisual digital, així com els paràmetres de digitalització de la documentació analògica, i també per fer recomanacions sobre l’ús i l’adquisició dels diferents programaris i aplicacions per a la gestió documental que s’ofereixen al mercat.

ORDRE DEL DIA
Amb la finalitat d’estructurar la reunió, es proposa dividir el temps en el tractament dels següents temes:
– Sistemes de gestió documental aplicat a la documentació audiovisual: Principalment en les televisions, les necessitats d’una ràpida recuperació de la informació fan necessari un software que sigui capaç d’organitzar la documentació videogràfica segons les diverses procedències i usos, així com proporcionar eines de cerca i d’indexació automàtica com la segmentació de vídeo, la generació de storyboards o keyframes, l’extracció de metadades, la generació de fitxers en baixa i alta resolució, etc.
– Digitalització: La digitalització del material analògic que es conserva, tant a les televisions com als arxius públics fruit de donacions, és un punt clau per a la seva conservació. S’ha de fer un estudi sobre els paràmetres que cap observar a l’hora de digitalitzar (resolució, bitrate, relació espaial, còdecs de compressió etc.) així com dels formats de sortida d’aquesta digitalització. Cal conèixer també quin és el hardware necessari per fer la digitalització (targetes de captura o edició, conversors d’analògic a digital, connexions, bits de memòria, etc.).
– Conservació i emmagatzematge: S’ha de determinar quins seran els formats de conservació dels fitxers digitals, quins seran els suports de conservació, com es gestionaran les còpies de seguretat, com preveurem la migració de dades quan els formats actuals quedin obsolets, quina capacitat de memòria necessitarem, etc. També ens haurem d’ocupar de la conservació dels originals analògics, en quines condicions els conservarem i per quant de temps, etc.

INFORMACIONS APORTADES PELS DIFERENTS MEMBRES
Software de gestió
Antoni Sintas, Mataró Maresme, presenta un estudi dut a terme pel Consorci Digital Mataró Maresme sobre els diferents sistemes de gestió integral de l’arxiu audiovisual d’una televisió que hi ha actualment al mercat.
Els programes analitzats són: Digition Compact, TVR, VSN Archive Dalet i Tarsys/Td Indexer.
L’estudi presenta una comparativa segons els següents criteris de valoració:
– Si conté o no un mòdul de thesaurus
– Si conté generador de TC IN-TC OUT
– Si opera amb un número caràcters limitat
– Si pot recuperar fragments de vídeo
– Si és compatible amb les seves unitats preexistents
– Si és compatible amb altres formats
– Preu
Atès que els resultats de l’estudi no són definitius, ja que alguns sistemes estan pendents d’ajustar-se als requeriments, no podem arribar a fer encara una valoració objectiva.
Tomeu Mas, Barcelona TV, explica la seva experiència amb el sistema Tarsys implantat a Barcelona TV (i a altres televisions autonòmiques de l’Estat com Canal 9 o televisió de Castilla-La Mancha). Segons la seva experiència, un cop van passar els primers mesos d’implantació del sistema per adequar-lo als requeriments de Barcelona TV, aquest va començar a funcionar de forma satisfactòria.
Després el debat es centra en la possibilitat o impossibilitat d’adquirir un d’aquests sistemes a causa del seu elevat cost. Alguns dels membres de la comissió manifesten que representen organismes i institucions amb un pressupost insuficient per adquirir un d’aquests sistemes.
Digitalització
David González (Arxiu Històric de Sabadell) presenta un estudi comparatiu dels diferents preus per externalitzar la digitalització en un laboratori, concretament en l’empresa Perfil Audiovisual, i dels requeriments quant a memòria digital segons la qualitat dels fitxers digitals.
De la seva presentació es dedueix que per a digitalitzar sense compressió o amb compressió sense pèrdua es requereix una gran quantitat de memòria en disc dur.
• Sense compressió —— 1 minut = 2,3GB
• AVI DV (25Mbs) ———- 1 minut = 217MB
• MPEG-2 (10Mbs) ——– 1 minut = 60MB (aprox)
• MPEG-4 ——————– 1 minut = 24MB (aprox)
Del pressupost presentat per en David González es calcula que la digitalització en un laboratori pot estar al voltant dels 10-12€ per hora de vídeo.
Emmagatzematge
El debat es centra en els dispositius d’emmagatzematge necessaris per conservar els fitxers digitals.
El principal problema és la quantitat de memòria que es necessita per emmagatzemar vídeo, fet que fa que si volem tenir l’arxiu digital en un disc dur, haguem d’adquirir un gran nombre de terabytes de memòria o conservar la documentació en formats que introdueixen compressió amb pèrdues, com per exemple, el format MPEG-2 o el format MPEG-4 H264.
Dels dispositius d’emmagatzematge massiu, l’experiència dels assistents se centra en els raids, els discos durs externs o els robots de cintes de dades i cadascú n’explica els avantatges i inconvenients.
L’alternativa a aquests dispositius són les cintes digitals com la DVCAM. No és aconsellable conservar l’arxiu en cintes ja que perdem tots els avantatges quant a rapidesa i eficàcia en l’accés.
Queda descartat l’ús dels DVDs com a suport de conservació ja que porten molts problemes de degradació a curt termini
El debat deriva cap a la relació del que pot costar un TB de memòria i de les hores de vídeo que podem emmagatzemar en diferents formats.

LÍNIES D’INVESTIGACIÓ I COMPROMISSOS ADQUIRITS PER A LA PROPERA REUNIÓ
– Antoni Sintas (Mataró Maresme) es compromet a dur a terme un estudi sobre els dispositius d’emmagatzematge digital, la capacitat de memòria i la relació de costos.
– Pau Saavedra (CRDI Girona) es compromet a investigar la relació d’eficiència i qualitat en la digitalització dels diferents formats analògics (U-Matic, VHS, HI8, etc.).
– Armando Palenzuela (TV Terrassa) es compromet a investigar de quina manera es pot aprofitar el projecte universitari Idoscat per a les les tasques de l’Observatori.

PRÒXIMA REUNIÓ
La comissió de noves tecnologies i formats planteja la possibilitat de reunir-se a finals de setembre en el marc de la jornada Infolocal que tindrà lloc a Terrassa a finals de setembre.
Al marge d’aquesta reunió que encara està per confirmar, la comissió queda emplaçada a la propera reunió de l’Observatori que tindrà lloc el proper 27 d’octubre amb motiu del Dia Internacional del Patrimoni Audiovisual.