Sr. Josep Maria Carbonell
President del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El motiu del present document és posar en el coneixement de la institució a la que representa les finalitats de la nostra plataforma així com formalitzar la sol·licitud d’una confirmació per part del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en els termes que es descriuen a continuació.

Des de fa uns mesos, un grup de professionals de les televisions locals i dels arxius de Catalunya i Andorra treballem en el marc de l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals, una plataforma creada el març de 2008 per l’Ajuntament de Girona, l’Arxiu Nacional d’Andorra, la Xarxa Audiovisual Local i l’Associació d’Arxivers de Catalunya. En els darrers mesos, com a conseqüència de les activitats dutes a terme i, en especial, de les jornades de treball fetes a Andorra i a Granollers, s’hi han afegit noves entitats col·laboradores, des de professionals de diferents arxius de Catalunya fins a representants de televisions locals històriques i de consorcis públics concessionaris dels nous programes de la Televisió Digital Terrestre Local (TDT-L).

L’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals, conscient del moment de canvi que viu la televisió de proximitat i del risc de perdre el patrimoni que representa la documentació audiovisual generada per l’activitat de les televisions locals des de la dècada dels vuitanta, s’ha imposat la tasca de destinar esforços a la seva preservació. En aquest sentit, l’Observatori ha definit clarament els seus principis inspiradors, els quals es detallen en el document que adjuntem a aquesta carta.

Conscients que havíem de posar en pràctica immediatament aquests principis, el passat 28 d’abril, una trentena de professionals de televisions locals i d’arxius vàrem assistir a Andorra la Vella a la primera trobada d’un Observatori que és el primer d’aquestes característiques a Andorra i Catalunya.

Un mes després, el 29 de maig d’enguany, i en el marc del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) que se celebra a Granollers, l’Observatori es tornava a reunir en sessions específiques de diferents comissions de treball i amb l’objectiu principal de fer la seva presentació pública. Com a conseqüència del treball de les comissions, es van prendre diferents acords, entre els quals destaquem el que feia referència directa a la institució que presidiu: el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

Així, ens plau comunicar-vos que en el si de les reunions celebrades a Granollers, es va posar de relleu la necessitat de que els concessionaris públics, en el nou escenari de la Televisió Digital Terrestre Local (TDT-L), garanteixin el finançament de la gestió i conservació del patrimoni audiovisual procedent de les televisions locals, atesa la seva naturalesa de missió de servei públic.

Entenem que de la definició de les missions específiques del servei públic de comunicació audiovisual que elabora l’article 26.3 de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de comunicació audiovisual de Catalunya, hom pot concloure que la gestió i la conservació del patrimoni audiovisual constitueix una missió de servei públic, en el sentit establert per la norma. Més específicament, entenem que cal referir-se a l’apartat l) de l’esmentat article que inclou com a missió del servei públic de comunicació audiovisual “l’afavoriment de l’accés dels ciutadans de Catalunya a la formació, la difusió, el coneixement i la divulgació màxims dels principals esdeveniments polítics, socials, econòmics, científics i esportius de la societat de Catalunya i les seves arrels històriques, preservant d’una manera especial la memòria històrica i el patrimoni dels seus testimonis, i la promoció de les expressions i manifestacions culturals més diverses, particularment de les vinculades a l’ús dels mitjans audiovisuals.”

Hom no pot oblidar que els fons audiovisuals que provenen de les televisions locals analògiques que han funcionat fins a l’actualitat són un patrimoni cultural dels nostres territoris que no es pot perdre i, en aquest sentit, insistim que cal treballar en la línia que ho fa l’Observatori per tal de cercar compromisos, complicitats i ajuts de totes les institucions, públiques i privades, que formen part del sector de la comunicació.

Finalment, volem subratllar, molt especialment, la importància de garantir un tractament adequat d’uns fons fins ara inexistents però que seran igualment importants: els futurs fons audiovisuals resultat del treball de producció de les noves televisions territorials -sobretot les públiques que dependran de consorcis conformats per diferents Ajuntaments- que s’implantaran a Catalunya en el decurs dels pròxims dos anys, com a conseqüència directa del desplegament de la Televisió Digital Terrestre Local (TDT-L).

En aquest sentit, l’Observatori entén que el contracte programa que celebrin els concessionaris públics dels programes de TDT-L amb les respectives entitats gestores del servei de TDT-L hauria de reflexar com a missió de servei públic la gestió i conservació del patrimoni audiovisual de la respectiva demarcació territorial.

En virtut de tot l’anteriorment exposat, aquest Observatori SOL·LICITA AL CAC:

1.- Que en la mesura dels recursos al seu abast, accepti donar el seu suport i recolzament pel que fa a la difusió de les finalitats de l’Observatori, tal com s’han exposat en el present document.

2.- Que confirmi, mitjançant carta adreçada a aquest Observatori, o mitjançant d’altre document que estimi pertinent, que la gestió i conservació del patrimoni audiovisual constitueix una missió de servei públic en el sentit que defineix la LCAC, i en conseqüència, estableixi la conveniència del seu tractament en el contracte programa que hagi de subscriure el consorci amb la respectiva entitat gestora en relació a cada una de les demarcacions.

En qualsevol cas, restem a la vostra disposició per exposar-vos personalment aquestes qüestions, així com altres aspectes vinculats amb la gestió i conservació del patrimoni audiovisual de les televisions locals catalanes.

Barcelona, 21 de juliol de 2008

Per l’Associació d’Arxivers de Catalunya
Joan Antoni Jiménez

Per la Xarxa Audiovisual Local
Marc Melillas Esquirol

Pel Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona
Joan Boadas

Per l’Arxiu Nacional d’Andorra
Susanna Vela

Publicat dins de Documents de gestió

Comparteix:

JOAN BOADAS I RASET*
Aquests dies la ciutat de Girona presenta al Museu del Cinema i al Museu d’Història de la Ciutat dues excel·lents exposicions patrocinades per la Fundació «la Caixa»: Reflexos de Chaplin i Chaplin en imatges. Una és una mirada còmplice, des de la creació cinematogràfica contemporània, cap al gran geni del cel·luloide del segle XX. L’altra presenta una exhaustiva retrospectiva de la vida de Charlot, en què, juntament amb la seva trajectòria vital i el seu compromís polític, s’exhibeix profusament la seva obra de creació cinematogràfica. Algú de nosaltres s’imagina no haver pogut veure mai ni un minut de les pel·lícules de Chaplin? Naturalment és difícil de pensar en això, perquè fins i tot els membres de les generacions més joves el reconeixen i s’entusiasmen amb els seus films. El cert, però, és que poca informació hi ha més fràgil que la continguda en els suports audiovisuals. Precisament és l’extrema vulnerabilitat dels documents produïts pel cinema, la ràdio i la televisió, la que va moure la Unesco, en la seva 33a assemblea general, a declarar el 27 d’octubre Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. En aquest segon any de celebració, el marc general respon a l’objectiu El patrimoni audiovisual com a testimoni de la diversitat cultural. A hores d’ara, no crec que ningú qüestioni els múltiples valors continguts en aquesta documentació ni que no sigui capaç d’intuir-ne les immenses possibilitats, atès que des del primer moment ha esdevingut memòria del món i transmissora de cultura. Ningú avui dia no es podria plantejar la vida de manera aliena en mitjans de comunicació com la ràdio i la televisió. I, sorprenentment, encara avui mateix ens assabentem que TVE no va començar a conservar els seus Telediario fins a l’any 1985, i que tenen greus problemes de preservació d’una documentació que ha rebut una desatenció generalitzada, situació que hauria de ser absolutament qüestionable en un mitjà públic que acaba de complir cinquanta anys. Com ho hauria de ser, també, que s’ignori on són els enregistraments originals del passeig que, el 20 de juliol de 1969, Neil Amstrong va fer per la superfície de la Lluna.

Els anteriors són dos exemples, dels milers que arreu del món es podrien trobar, que posen de manifest l’amenaça que pesa sobre la documentació audiovisual i que evidencien que per desatenció, problemes de conservació, canvis continuats de formats, reutilitzacions constants de cintes o destrucció voluntària per evitar testimonis directes d’actuacions compromeses, una gran part d’aquest patrimoni ja ha desaparegut o és en greu risc de desaparèixer. Girona, afortunadament, ha sabut valorar la transcendència d’aquests documents, i des del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament s’ha impulsat una política de recuperació del material audiovisual gironí per tal de garantir-ne la conservació i facilitar-ne la divulgació. En són exemples explícits els convenis de col·laboració signats amb Televisió de Girona (TVGi) i amb Ràdio Girona-Cadena Ser. En el primer cas, l’acord ha suposat la custòdia de més de 4.000 hores d’emissió de televisió, a partir de 1986. En el segon, prop de 1.000 hores de so emeses a partir de 1959. I és aquesta experiència la que és darrere la creació, conjuntament amb altres entitats catalanes i andorranes, de l’Observatori Permanent d’Arxius i Televisions Locals, amb l’objectiu d’estendre al conjunt del país la preocupació, i la necessitat d’actuar de manera ràpida i coordinada, per evitar la pèrdua del llegat audiovisual.

Al CRDI hi custodiem imatges i paraules de centenars de gironins i gironines que ja formen part del nostre patrimoni cultural i que esdevindran, sense cap mena de dubte, un material de primer ordre per als futurs investigadors a l’hora de buscar les claus interpretatives del nostre present.

De la mateixa manera que actualment ja són per a tots nosaltres un material de primer ordre les pel·lícules d’Antoni Varés, Narcís Sans, Joaquim Puigvert, Jordi Lladó, Benjamí Cordon, Jordi Bosch, Joan Boladeras, Joan Gelada i tants altres que, amb el seu treball pioner, honest, il·lusionat i d’alta qualitat, esdevenen els nostres Chaplins particulars.

La seva obra mereix tot el nostre respecte i l’expressió del compromís de la seva posada en valor permanent, més enllà del que simbòlicament representa la celebració avui del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual.

Publicat a: Chaplin, Girona i el patrimoni audiovisual. El Punt. 27/10/2008

* Joan Boadas i Raset, cap del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona

Publicat dins de General

Comparteix:

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual el proper 27 d’octubre, el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), conjuntament amb el Museu del Cinema de Girona i en col·laboració amb el Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA), han elaborat un nou desplegable, enguany dedicat al cinema amateur. Aquest és el tercer d’una sèrie iniciada l’any passat amb la primera celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. Els anteriors estaven dedicats a l’evolució de la fotografia i la imatge en moviment.

Aquest desplegable conté, en una de les seves cares, una sèrie de fotografies de rodatges i fotogrames de pel·lícules que il·lustren l’evolució del cinema amateur a Girona, i en l’altra, una cronologia dels avenços tècnics que van permetre que la producció de cinema s’estengués entre el públic no professional, així com els fets més rellevants en l’àmbit de la cinematografia amateur gironina: estrenes, premis, projeccions de pel·lícules, creació d’associacions, etc.

La celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual és una iniciativa promoguda pel Consell de Coordinació de les Associacions d’Arxius Audiovisuals (CCAAA), sota els auspicis de la UNESCO, amb l’objectiu de sensibilitzar la població mundial de la importància de preservar aquest patrimoni com a part de la memòria col·lectiva dels pobles, i alhora de conscienciar de l’elevat risc que hi ha de perdre’l, ja sigui a causa de l’obsolescència, el descuit, la destrucció deliberada o la simple ignorància.

Per accedir a la versió web del desplegable podeu consultar la pàgina següent: CRDI (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge)

Publicat dins de General

Comparteix:

Al web de l’Arxiu Nacional dels Estats Units (NARA) es recomana, en forma de resposta a les preguntes més freqüents (FAQ), l’ús de determinats formats i còdecs per a la conservació d’arxius de vídeo i àudio. N’hem traduït les que considerem més rellevants:

1- Com es pot avaluar la idoneïtat dels formats digitals d’àudio i vídeo per a la conservació a llarg termini?

    El format ha de ser públic i documentat obertament
    El format ha de ser no-propietari
    El format ha de ser d’ús extens
    El format ha de ser auto-documentat
    El format ha de poder ser obert, llegit i accessible amb les eines disponibles.

2- En convertir material analògic (cassets, bobines, cintes de vídeo, etc.) en digital, quins factors han de ser considerats?
– La producció satisfactòria de còpies digitals d’alta qualitat depèn de molts factors, no només del format elegit, sinó també de la qualitat de la font analògica, del maquinari o del software utilitzat.

3- Quina és l’estructura típica d’un fitxer d’àudio o vídeo digital?
– Un fitxer d’àudio o vídeo digital consisteix en un contenidor de dades font que ha estat processat a través d’un còdec. Un còdec (coder-decoder, compressor-decompressor, etc.) transforma el senyal analògic en uns i zeros que formen un fitxer digital. Un còdec també pot ser usat per codificar material ja existent en format digital en un altre format.

4- Quins tipus de còdecs hi ha?
– Bàsicament existeixen dues categories:

    Compressió amb pèrdues (lossy): Un còdec lossy és aquell que descarta una certa porció d’informació del senyal amb el propòsit de reduir les dimensions del fitxer; per exemple, els còdecs basats en mp3, intenten identificar i eliminar aquelles porcions del senyal analògic que no donen com a resultat una pèrdua de qualitat en el so, i al mateix temps, aconsegueixen fer el fitxer més reduït. Les pèrdues són a vegades perceptibles i a vegades no.

    Compressió sense pèrdues (lossless): Un còdec lossless és aquell que aconsegueix fitxers de dimensions més petites sense pèrdua de dades. Pot ser, per exemple, que faci servir una taxa de transferència de bits variable que utilitzi menys bits per codificar silencis, en comparació a la part més activa d’una peça musical.

    Alguns còdecs es poden configurar com a lossy o lossless.

Àudio digital

5- Quins formats d’àudio recomana NARA?
– Basat en la idoneïtat de les característiques identificades anteriorment, els següents formats per fitxers que contenen exclusivament material àudio, ja sigui veu o música. Els acrònims corresponen en alguns casos a les extensions del fitxer per a cada format.

    Audio Interchange File Format (AIFF)
    Waveform audio format (WAV)
    Audio format (AU)
    Broadcast Wave Format (BWF)
    Free format Lossless Audio Codec (FLAC)
    Motion Pictures Expert Group (MPEG) 4 Audio Lossless Coding format (ALS)

6- Quin és el còdec preferit per a àudio digital?
– NARA recomana enregistrar o digitalitzar àudio usant un còdec lossless, com WAV-PCM

7- Quina és la profunditat de bit idònia per a àudio digital?
– La profunditat de bit és la quantitat de dades usades per a descriure una secció específica del senyal font. La profunditat preferida pel que fa a àudio digital és de 24 bits per mostra. La profunditat de bit mínima exigida és de 16 bits per mostra.

8- Quina és la freqüència de mostreig mínima per l’àudio digital?
– La freqüència de mostreig és el nombre de mostres periòdiques que es prenen del senyal font amb el propòsit de reproduir-lo amb precisió. L’aùdio hauria de ser enregistrat a una freqüència de mostreig mínima de 44.1 KHz, essent aconsellable arribar fins a 96 KHz.

9- Hi ha algun format d’àudio digital que no ofereix prou qualitat per a la seva conservació en arxiu?
– NARA considera que els següents formats d’àudio no ofereixen prou qualitat per a la seva conservació en arxiu:

    Fitxers creats per a difondre mitjançant “streaming” (Real Audio, Windows Media), ja que aquests fitxers sacrifiquen qualitat per la reducció de les dimensions del fitxer.
    Fitxers de referència o de més baixa qualitat que l’original (p.e. per a reproduir en web)
    La majoria de fitxers en format MPEG (ex. mp3).

Vídeo digital

10- Quins formats de vídeo digital recomana NARA ?
– Basant-se en la ideoneïtat de les característiques mencionades anteriorment, els següents formats són acceptables per a fitxers de vídeo digital :

    Audio-Video Interleave format (AVI)
    Material Exchange Format (MXF)
    Quicktime format (MOV)

11- Quins són els còdecs preferits per als formats de vídeo digital?
– NARA recomana lossless codecs oberts com el Motion JPEG 2000 disponible a
http://www.iso.org/iso/en/CatalogueDetailPage.CatalogueDetail?CSNUMBER=33875 o el HuffyUV disponible a
http://neuron2.net/www.math.berkeley.edu/benrg/huffyuv.html
– No obstant, quan l’ús de còdecs losless no és posible (es requereixen fitxers més petits), NARA suggereix els següents còdecs lossy:

    MPEG2
    MPEG4
    DV
    MJPEG2000

12- Quins són els requeriments quant a les mides o resolució del vídeo digital?
– NARA recomana 720×486 píxels a 30 frames per segon* (per al sistema NTSC). (Per al sistema PAL es tradueix en 720×576 a 25 fps)

13- Quins són els requeriments de color per al vídeo digital?
– La profunditat de color per al vídeo digital s’hauria d’adequar al nombre de colors del material original. Els originals en Blanc i Negre s’haurien d’enregistrar en escala de grisos. Els originals en color s’haurien d’enregistrar en 3 canals de 24 bits.

14- Hi ha algun format de vídeo digital que no ofereixi suficient qualitat per ser considerat com a material d’arxiu?
– NARA considera que els següents fitxers de vídeo digital no tenen prou qualitat per a ser considerats com a material d’arxiu:

    Fitxers creats per a difusió en “streaming” (Real Video, Windows Media, etc), ja que aquests fitxers sacrifiquen la qualitat per aconseguir reduir les dimensions del fitxer.
    Fitxers de referència de més baixa qualitat que l’original (ex. per a ús en el web), ja que sacrifiquen la qualitat per aconseguir reduir les dimensions del fitxer

Publicat dins de General

Comparteix:

El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya organitzen el curs Conservació i restauració de fons sonors i audiovisuals, que serà impartit per la responsable de la Fonoteca de Catalunya, Margarida Ullate.

Aquest curs està dirigit a aquells professionals –bibliotecaris o auxiliars de biblioteca- que volen familiaritzar-se amb els diferents suports sonors i audiovisuals i aprofundir en el seu tractament i manipulació, per afavorir la seva conservació i preservació. En el curs es practicarà amb documents reals i representatius de la varietat dels materials.

Podeu trobar més infortmació a l’adreça següent a la pàgina del COBDC

Publicat dins de General

Comparteix:

CONVENI ENTRE L’AJUNTAMENT DE GIRONA I TELEVISIÓ DE GIRONA PER A LA CESSIÓ I GESTIÓ DEL SEU FONS DE DOCUMENTACIÓ AUDIOVISUAL I FOTOGRÀFICA I PER A LA REGULACIÓ DELS SEUS DRETS D’EXPLOTACIÓ

Girona, 2 d’abril de 2001

REUNITS
D’una part…, alcalde de l’Ajuntament de Girona, assistit pel secretari de la Corporació…

De l’altra…, president del Consell d’Administració de Televisió de Girona S.L.

INTERVENEN
El primer, en representació de l’Ajuntament de Girona i en execució de l’acord pres per la Comissió de Govern en sessió de 29 de març de 2001.

Els segons, en representació de Televisió de Girona S.L., en qualitat de president del Consell d’Administració, manifestant tenir plena capacitat per obrar i per a l’atorgament d’aquest conveni.

MANIFESTEN
1 Que l’Ajuntament de Girona, per acord de Comissió de Govern de 29 de març de 2001, ha acceptat la proposta de cessió i gestió del fons de documentació audiovisual i fotogràfica de Televisió de Girona i de la regulació dels seus drets d’explotació.
2 Que Televisió de Girona accepta la cessió del seu fons de documentació audiovisual i fotogràfica a l’Ajuntament de Girona i la regulació dels seus drets d’explotació.
3 Que ambdues parts valoren l’interès públic que té aquest fons i consideren convenient i necessari articular el present conveni per tal de contribuir a la seva preservació i disposició pública en el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), de l’Arxiu Municipal de Girona.
4 Que, per tal de formalitzar la relació que s’estableix i de manifestar l’acord d’ambdues parts pel que fa a les condicions en què es realitza, instrumentalitzen aquest conveni, que s’articula en els pactes següents:

PACTES
Primer.- Objecte
Televisió de Girona, com a propietari i titular dels drets de propietat intel•lectual del seu fons audiovisual i fotogràfic, cedeix gratuïtament a l’Ajuntament de Girona la propietat d’aquesta documentació i parcialment els drets d’explotació que es deriven de l’esmentat fons, ingressat al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), de l’Arxiu Municipal de Girona, d’acord amb el que s’estableix al RD 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei de la Propietat Intel·lectual i en allò no previst per aquesta norma pel que s’estipuli al Codi Civil.

Segon.- Condicions
El present conveni fixa les condicions que han de regir la cessió indefinida de la propietat de la documentació, la seva gestió i la regulació dels drets d’explotació, compartits entre Televisió de Girona i l’Ajuntament de Girona, de la documentació objecte d’aquest conveni, al qual s’adjunta una primera relació del material fílmic que compon aquest fons. El catàleg definitiu de tot el material fílmic i fotogràfic s’adjuntarà de manera progressiva en documents convenientment validats per les dues parts.

Tercer.- Cessió de la propietat i gestió de la documentació
La cessió de la propietat i les condicions per a la seva gestió, a la qual es refereix el pacte 1r. s’instrumenta sota les següents condicions:
3.1 La donació de Televisió de Girona (en endavant TVGI) a l’Ajuntament de Girona abasta tot el material fílmic i fotogràfic produït per TVGI fins a l’actualitat, una vegada el material fílmic, inclòs en l’annex, hagi estat transferit a nous suports i se n’hagi fet còpia de consulta.
3.2 L’acceptació de la donació d’aquest material suposa el traspàs de la seva titularitat a l’Ajuntament de Girona, que en passarà a ser el propietari i n’assumirà els següents compromisos:
1 Posar aquest material a disposició dels investigadors i del públic, en general, per a la seva divulgació a les instal·lacions del CRDI, de l’Ajuntament de Girona.
2 Mantenir el fons donat en les condicions de seguretat i conservació que garanteixin la seva preservació.
3 No dividir el fons en diferents entitats amb l’objectiu de no devaluar el seu valor cultural.
3.3 Els responsables tècnics d’ambdues institucions avaluaran el material objecte de donació i n’establiran la seva selecció per tal de determinar quina documentació s’ha transferir a suports de substitució per al seu posterior ingrés al CRDI, que en cap cas excedirà el termini de tres anys, a comptar des de la signatura d’aquest conveni.
3.4 El suport de substitució utilitzat serà el Betacam SP i el de la còpia de consulta el VHS. La introducció de canvis o millores tecnològiques en la realització d’aquestes còpies s’acordarà conjuntament entre els responsables tècnics d’ambdues institucions.
3.5 Els responsables tècnics d’ambdues institucions elaboraran conjuntament la fitxa base per a la descripció de les diferents unitat que componen el fons. TVGI assumeix la realització d’una primera descripció manual de la documentació, així com la proposta d’indexació. El CRDI n’assumeix la seva validació i normalització, la posterior informatització i la creació de la base de dades corresponent, de la qual en posseirà còpia actualitzada i hi tindrà accés lliurament TVGI..
3.6 TVGI reconeix al CRDI, de l’Ajuntament de Girona, la facultat d’establir els criteris de tractament específic, a nivell intern, que garanteixin la millor gestió i preservació de tot el conjunt donat.
3.7 El material de conservació permanent ingressat al CRDI no podrà ser objecte de préstec. Per aquest motiu i amb l’objectiu d’atendre les demandes tant de TVGI com de tercers, el CRDI es compromet a disposar de l’equip de reproducció necessari per a fer front a les esmentades peticions.
3.8 El CRDI lliurarà les còpies sol·licitades per TVGI sense cap altra contraprestació que la derivada del preu del suport de la còpia.
3.9 La denominació del fons a efectes de citació en treballs d’investigació i consulta pública en general es concreta en:
Fons Televisió de Girona. Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)
3.10 La documentació produïda per TVGI amb posterioritat a la signatura d’aquest conveni, ingressarà al CRDI subjecta a les mateixes condicions que les especificades en aquest document. Anualment s’aprovarà i s’annexarà al catàleg existent la relació de la documentació de nou ingrés.
3.11 L’Ajuntament de Girona destinarà durant tres anys, a partir de la data de signatura, la quantitat de…, per tal de garantir els termes expressats en aquest conveni. D’aquesta quantitat anual… constituiran una aportació en concepte de subvenció a TVGI S.L., per tal que pugui dur a terme els compromisos indicats en els apartats 3.1, 3.3, 3.4 i 3.5. La quantitat que resta… aniran en destinació al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) i s’ingressaran en la seva partida corresponent.

Quart.- Regulació dels drets d’explotació
La regulació dels drets d’explotació del fons Televisió de Girona, a la qual es refereix el pacte 1r. s’instrumenta sota les següents condicions:
4.1 TVGI es reserva els drets d’explotació de l’esmentat fons sobre els usos públics amb finalitat lucrativa. Aquests drets es refereixen als actes de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació en qualsevol modalitat d’explotació, distribució, suport, format i mitjà (audiovisuals, informàtics, multimèdia, telemàtics, etc.).
4.2 TVGI cedeix en exclusiva a l’Ajuntament de Girona els drets d’explotació de l’esmentat fons sobre els usos privats i els públics que no tinguin finalitat lucrativa. Aquests drets es refereixen als actes de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació en qualsevol modalitat d’explotació, distribució, suport, format i mitjà (audiovisuals, informàtics, multimèdia, telemàtics, etc.).
4.3 L’autorització de les sol·licituds de reproducció per a usos públics lucratius, la gestió dels drets d’explotació econòmica que se’n derivin i la fixació dels imports que corresponguin aniran a càrrec de TVGI.
4.4 TVGI lliurarà anualment al CRDI la tarifa actualitzada de preus que aplicarà als usos públics lucratius.
4.5 Anualment TVGI comunicarà al CRDI els usos públics lucratius autoritzats i liquidarà a l’Ajuntament de Girona el 50 % del total ingressat que se’n derivi, en concepte de despeses de gestió, tractament i preservació de la documentació.
4.6 L’autorització de les sol·licituds de reproducció per a usos privats i públics no lucratius aniran a càrrec del CRDI. D’acord amb les ordenances fiscals i els preus públics aprovats anualment per l’Ajuntament de Girona, s’eximiran sobre aquests usos tots els drets d’explotació econòmica que se’n poguessin derivar i únicament es cobraran les taxes que corresponguin.
4.7 Anualment el CRDI lliurarà a TVGI relació de tots els usos autoritzats per l’Ajuntament de Girona.
4.8 La regulació dels drets d’explotació esmentats és vigent per a tot el conjunt del material fílmic i fotogràfic ingressat al CRDI.
4.9 La vigència d’aquesta regulació de drets s’entén pel màxim que contempla la legislació vigent i fins el seu pas a domini públic. El seu àmbit d’explotació té caràcter mundial.
4.10 TVGI i l’Ajuntament de Girona acorden per a la reproducció i ús públic d’aquest material la següent fórmula de citació:
© Televisió de Girona (TVGI) – Ajuntament de Girona (CRDI). ANY
4.11 TVGI nomena el Sr… en la seva condició de Director General de Televisió de Girona S.L., com al seu representant i interlocutor davant l’Ajuntament de Girona, que el reconeix com a tal, per al seguiment d’aquest conveni i per a resoldre les incidències que se’n puguin derivar.

Quart.- Incidències
Per a qualsevol qüestió o divergència que pugui derivar-se de la interpretació, aplicació o compliment de les presents condicions, ambdues parts se sotmeten a la jurisdicció dels Jutjats i Tribunals de Girona amb expressa renúncia a qualsevol altre fur.

Per l’Ajuntament de Girona… Per Televisió de Girona…

Publicat dins de Documents de gestió

Comparteix:

La segona trobada de l’Observatori permanent d’Arxius i Televisions Locals va tenir lloc en el marc del Mercat de l’Audiovisual de Catalunya (MAC), a Granollers, el 29 de maig del 2008.

Integrants
? Pau Saavedra, Arxiu Municipal de Girona. psaavedra@ajgirona.org
? Cinta Pujal, Arxiu Nacional d’Andorra. Cinta_pujal@govern.ad
? Teresa Cardellach, Arxiu Municipal de Terrassa. Teresa.Cardellach@terrassa.cat
? Pep Andreu, TV Mataró. pepandreucat@hotmail.com
? Roser Rodríguez, Arxiu de Granollers rrodriguez@ajuntament.granollers.cat
? Isabel Pardo, Arxiu Històric de Sabadell ipardo@ajsabadell.cat
? Tomeu Mas. Barcelona TV. bmas@barcelonatv.com
? Adela Pujolà, XTVL. apujola@xtvl.tv (coordinació de la comissió)

Després de les presentacions dels assistents s’inicia la sessió posant de manifest que la conservació ha des ser una part important del treball al que s’ha de dedicar aquesta comissió. L’Arxiu de Sabadell exposa el seu cas explicant que acaben de rebre el fons d’una televisió privada, la primera que havia emès a Sabadell els anys 80. Aquest fons és en suport analògic, format VHS i es troba infectat per fongs. El tractament de conservació en els formats audiovisuals ha de ser un dels temes en els que s’ha de centrar la comissió, aportant informació i proposant instruments de conservació preventiva. Es conclou en aquest particular que la Conservació ha de ser un dels temes clau a tractar en aquesta comissió.

L’altra qüestió prioritària és la Selecció. Totes les entitats televisions i arxius presenten dubtes en la decisió de què és el que cal guardar i què no. Les necessitats d’una televisió no són les mateixes que les d’un arxiu i el material que produeixen les televisions esdevindrà patrimoni cultural d’una comunitat per tant, cal trobar criteris prou objectius com per què tothom pugui desenvolupar la seva feina però al mateix temps garantir la conservació de cara al futur. En aquest particular es convé fer una relació de què es produeix, com es produeix i, de tot això què és el que es guarda. Partint de la normativa que proposa la FIAT i altres normes o recomanacions que puguem identificar, farem una recomanació de què cal conservar i què és el que es pot eliminar. A llarg termini i com a objectiu final voldríem sol•licitar l’avaluació d’una sèrie de materials prop la Comissió d’Avaluació Documental (CAD).

El tercer tema clau identificat és la Descripció. El nivell de descripció dels documents audiovisuals d’una televisió no és el mateix que el d’un arxiu, es tracta en aquesta comissió d’identificar els camps prioritaris i proposar diferents nivells de descripció. Pel que fa al sistema informàtic que relacioni les dades amb els diferents documents es pot demanar la col•laboració de la comissió tècnica.

S’acorda doncs treballar per a la selecció, descripció i conservació dels materials audiovisuals.

Conclusions de la reunió i repartició de tasques:

1. Cada membre de la comissió elaborarà un llistat amb tot el material que hi ha a la seva televisió/arxiu: el que es produeix i el que es conserva. L’objectiu és tenir una visió global dels diferents tipus de material que es poden trobar en una televisió. Aquest serà el punt de partida sobre el qual s’establiran pautes per la tria de materials. Es buscaran les recomanacions dels organismes internacionals.

2. Cada membre de la comissió farà un llistat dels camps de descripció que conté cadascuna de les fitxes de l’arxiu. La Cinta Pujal i l’Adela Pujolà s’encarregaran de cercar quines són les recomanacions que fan els organismes internacionals com ara la FIAT i l’ICA alhora d’establir els diversos nivell de descripció dels materials en funció de les necessitats de reutilització i conservació.

3. Organització i conservació del material audiovisual. La Isabel Pardo i la Teresa Cardellach s’encarregaran de veure en quins casos i com es conserva el material addicional (escaletes, scripts, dossiers de premsa, etc…). Recavaran informació respecte a temes de conservació preventiva i establiran paràmetres per definir què es fa amb els suports originals un cop les imatges han estat digitalitzades.

4. La propera reunió de la comissió es farà la segona setmana de setembre del 2008 on es presentaran els primers resultats

Publicat dins de Documents de gestió

Comparteix:

Data: 29 de maig de 2008
Hora: 12’30h-14h
Lloc: Granollers. MAC 08

Assiteixen:
? Rudy Van der Ploeg, TV Clot Sant Martí. tldbcn@telefonica.net
? Eva Ramírez, Arxiu Nacional d’Andorra Eva_ramirez@govern.ad
? David González, Arxiu Històric de Sabadell dgonzalez@ajsabadell.cat
? Armando Palenzuela, TV Terrassa. Armando.palenzuela@terrassa.cat
? Jaume Puig, TV Mataró. publitvm@hotmail.com
? Antoni Sintas, Mataró Maresme. antonisintas@terra.es
? Tomeu Mas. Barcelona TV. bmas@barcelonatv.com
? Pau Saavedra, Arxiu Municipal de Girona. psaavedra@ajgirona.org (coordinació de la comissió)

ANTECEDENTS
La comissió de tecnologies i formats es constitueix en el marc de la primera reunió de l’Observatori d’Arxius i Televisions Locals que va tenir lloc el passat dia 28 d’abril a Andorra, amb l’objectiu de definir els criteris tècnics quant a formats d’emmagatzematge de la documentació audiovisual digital, així com els paràmetres de digitalització de la documentació analògica, i també per fer recomanacions sobre l’ús i l’adquisició dels diferents programaris i aplicacions per a la gestió documental que s’ofereixen al mercat.

ORDRE DEL DIA
Amb la finalitat d’estructurar la reunió, es proposa dividir el temps en el tractament dels següents temes:
– Sistemes de gestió documental aplicat a la documentació audiovisual: Principalment en les televisions, les necessitats d’una ràpida recuperació de la informació fan necessari un software que sigui capaç d’organitzar la documentació videogràfica segons les diverses procedències i usos, així com proporcionar eines de cerca i d’indexació automàtica com la segmentació de vídeo, la generació de storyboards o keyframes, l’extracció de metadades, la generació de fitxers en baixa i alta resolució, etc.
– Digitalització: La digitalització del material analògic que es conserva, tant a les televisions com als arxius públics fruit de donacions, és un punt clau per a la seva conservació. S’ha de fer un estudi sobre els paràmetres que cap observar a l’hora de digitalitzar (resolució, bitrate, relació espaial, còdecs de compressió etc.) així com dels formats de sortida d’aquesta digitalització. Cal conèixer també quin és el hardware necessari per fer la digitalització (targetes de captura o edició, conversors d’analògic a digital, connexions, bits de memòria, etc.).
– Conservació i emmagatzematge: S’ha de determinar quins seran els formats de conservació dels fitxers digitals, quins seran els suports de conservació, com es gestionaran les còpies de seguretat, com preveurem la migració de dades quan els formats actuals quedin obsolets, quina capacitat de memòria necessitarem, etc. També ens haurem d’ocupar de la conservació dels originals analògics, en quines condicions els conservarem i per quant de temps, etc.

INFORMACIONS APORTADES PELS DIFERENTS MEMBRES
Software de gestió
Antoni Sintas, Mataró Maresme, presenta un estudi dut a terme pel Consorci Digital Mataró Maresme sobre els diferents sistemes de gestió integral de l’arxiu audiovisual d’una televisió que hi ha actualment al mercat.
Els programes analitzats són: Digition Compact, TVR, VSN Archive Dalet i Tarsys/Td Indexer.
L’estudi presenta una comparativa segons els següents criteris de valoració:
– Si conté o no un mòdul de thesaurus
– Si conté generador de TC IN-TC OUT
– Si opera amb un número caràcters limitat
– Si pot recuperar fragments de vídeo
– Si és compatible amb les seves unitats preexistents
– Si és compatible amb altres formats
– Preu
Atès que els resultats de l’estudi no són definitius, ja que alguns sistemes estan pendents d’ajustar-se als requeriments, no podem arribar a fer encara una valoració objectiva.
Tomeu Mas, Barcelona TV, explica la seva experiència amb el sistema Tarsys implantat a Barcelona TV (i a altres televisions autonòmiques de l’Estat com Canal 9 o televisió de Castilla-La Mancha). Segons la seva experiència, un cop van passar els primers mesos d’implantació del sistema per adequar-lo als requeriments de Barcelona TV, aquest va començar a funcionar de forma satisfactòria.
Després el debat es centra en la possibilitat o impossibilitat d’adquirir un d’aquests sistemes a causa del seu elevat cost. Alguns dels membres de la comissió manifesten que representen organismes i institucions amb un pressupost insuficient per adquirir un d’aquests sistemes.
Digitalització
David González (Arxiu Històric de Sabadell) presenta un estudi comparatiu dels diferents preus per externalitzar la digitalització en un laboratori, concretament en l’empresa Perfil Audiovisual, i dels requeriments quant a memòria digital segons la qualitat dels fitxers digitals.
De la seva presentació es dedueix que per a digitalitzar sense compressió o amb compressió sense pèrdua es requereix una gran quantitat de memòria en disc dur.
• Sense compressió —— 1 minut = 2,3GB
• AVI DV (25Mbs) ———- 1 minut = 217MB
• MPEG-2 (10Mbs) ——– 1 minut = 60MB (aprox)
• MPEG-4 ——————– 1 minut = 24MB (aprox)
Del pressupost presentat per en David González es calcula que la digitalització en un laboratori pot estar al voltant dels 10-12€ per hora de vídeo.
Emmagatzematge
El debat es centra en els dispositius d’emmagatzematge necessaris per conservar els fitxers digitals.
El principal problema és la quantitat de memòria que es necessita per emmagatzemar vídeo, fet que fa que si volem tenir l’arxiu digital en un disc dur, haguem d’adquirir un gran nombre de terabytes de memòria o conservar la documentació en formats que introdueixen compressió amb pèrdues, com per exemple, el format MPEG-2 o el format MPEG-4 H264.
Dels dispositius d’emmagatzematge massiu, l’experiència dels assistents se centra en els raids, els discos durs externs o els robots de cintes de dades i cadascú n’explica els avantatges i inconvenients.
L’alternativa a aquests dispositius són les cintes digitals com la DVCAM. No és aconsellable conservar l’arxiu en cintes ja que perdem tots els avantatges quant a rapidesa i eficàcia en l’accés.
Queda descartat l’ús dels DVDs com a suport de conservació ja que porten molts problemes de degradació a curt termini
El debat deriva cap a la relació del que pot costar un TB de memòria i de les hores de vídeo que podem emmagatzemar en diferents formats.

LÍNIES D’INVESTIGACIÓ I COMPROMISSOS ADQUIRITS PER A LA PROPERA REUNIÓ
– Antoni Sintas (Mataró Maresme) es compromet a dur a terme un estudi sobre els dispositius d’emmagatzematge digital, la capacitat de memòria i la relació de costos.
– Pau Saavedra (CRDI Girona) es compromet a investigar la relació d’eficiència i qualitat en la digitalització dels diferents formats analògics (U-Matic, VHS, HI8, etc.).
– Armando Palenzuela (TV Terrassa) es compromet a investigar de quina manera es pot aprofitar el projecte universitari Idoscat per a les les tasques de l’Observatori.

PRÒXIMA REUNIÓ
La comissió de noves tecnologies i formats planteja la possibilitat de reunir-se a finals de setembre en el marc de la jornada Infolocal que tindrà lloc a Terrassa a finals de setembre.
Al marge d’aquesta reunió que encara està per confirmar, la comissió queda emplaçada a la propera reunió de l’Observatori que tindrà lloc el proper 27 d’octubre amb motiu del Dia Internacional del Patrimoni Audiovisual.

Publicat dins de Documents de gestió

Comparteix:

El passat 29 de maig, en el marc del Mercat Audiovisual de Catalunya celebrat a Granollers, va tenir lloc la segona reunió de l’Observatori permanent d’arxius i televisions locals. La primera s’havia fet un mes abans a Andorra -concretament el 28 d’abril- i havia aplegat 29 professionals procedents de diverses televisions i arxius de Catalunya i Andorra. Entre els acords d’aquella primera reunió es van constituir quatre comissions de treball:

1. Comissió d’estratègies i actuació, coordinada per Susanna Vela de l’Arxiu Nacional d’Andorra.
2. Comissió de selecció i tractament documental, coordinada per Adela Pujolà de la Xarxa Audiovisual Local
3. Comissió de tecnologies i formats, coordinada per Pau Saavedra de l’Arxiu Municipal de Girona
4. Comissió legislativa, coordinada per Josep Maria Codina de l’Institut Municipal de Comunicació de Granollers

La segona reunió, a Granollers, va servir per definir els temes clau a tractar i les línies d’investigació a seguir en el si de cada comissió, amb l’objectiu d’aportar coneixement en la gestió i preservació del patrimoni audiovisual procedent de les televisions d’àmbit local, tal com queda recollit en la declaració de principis que van inspirar la creació de l’Observatori.
A grans trets, les accions previstes per les comissions van ser les següents:

La Comissió de planificació estratègica i legislació va acordar, d’una banda, trametre una enquesta a tots els Arxius de Catalunya i Andorra per valorar l’estat en el que es troben els seus fons audiovisuals, d’una altra, donar a conèixer, mitjançant el bloc de l’Observatori, els diferents ajuts que ofereixen les administracions i als quals es poden acollir els arxius o fons audiovisuals; també va acordar elaborar recomanacions amb la finalitat de fer-les arribar prop de les administracions competents perquè vetllin per la conservació de les emissions de televisió que afectin al seu àmbit local. Aquesta comissió va proposar, també, obrir un nou apartat al bloc de treball on incloure documents de referència, com poden ser diferents models de contracte, legislació, etc. La Comissió de selecció i tractament es va comprometre a fer un recull d’informació per conèixer què es produeix a les televisions i què es conserva, amb l’objectiu d’iniciar una taula de debat i, en un futur, de valoració de la documentació audiovisual; també es proposà elaborar, a partir de les normes nacionals i internacionals, una fitxa descriptiva que sigui, en la mesura del possible, compartida per televisions i arxius que custodien documentació audiovisual, sense perjudici de què cada institució pugui treballar amb els camps d’informació que li són necessaris. En aquesta comissió es va acordar també redactar recomanacions per a la conservació preventiva dels suports analògics. La Comissió de tecnologies i formats es va comprometre a estudiar i comparar els diferents sistemes i aplicacions de gestió de la documentació audiovisual que s’ofereixen al mercat, redactar un recull de recomanacions per a la correcta digitalització de les cintes de vídeo analògiques, adequant els paràmetres de la digitalització als formats d’origen i de substitució, i estudiar tot allò referent als dispositius d’emmagatzematge de la informació digital: capacitat, costos, seguretat, etc.

El mateix dijous 29, dins el programa de ponències Audiovisual MAC, es va fer la presentació pública de l’Observatori permanent d’Arxius i Televisions Locals. Aquest acte va anar a càrrec de Susanna Vela (Arxiu Nacional d’Andorra) i va servir per exposar de manera clara i precisa quins són els principis inspiradors de l’Observatori, quines accions s’estan duent a terme i també, per emplaçar als assistents interessats a participar en els grups de treball.

Els resultats de les Comissions s’aniran publicant al bloc de l’Observatori. Està previst que es presentin els primers resultats en la propera reunió de l’Observatori que està prevista per el dia 27 d’octubre amb motiu del dia Mundial del Patrimoni audiovisual.

L’Observatori permanent
Granollers a 29 de maig del 2008

 

Publicat dins de Actes de les reunions, Documents de gestió

Comparteix:

Acta núm.: 1/2008
Data: 29 de maig del 2008
Hora: 12.30 h-14h
Lloc: Granollers. MAC 08

Hi assisteixen:

Joan Boadas, Arxiu Municipal de Girona
Josep Maria Codina, Institut Municipal de Comunicació de Granollers
Joan Comasòliva, Arxiu Municipal de Sabadell
Carme Gómez, Xarxa de Televisions Locals
Ricard Ibarra, Arxiu Històric Provincial de Tarragona
Joan Antoni Jiménez, Associació d’Arxivers de Catalunya
Marc Melillas Xarxa de Televisions Locals
Xavier Pedrals, Arxiu Comarcal del Berguedà
Susanna Vela, Arxiu Nacional d’Andorra

Ordre del dia:

1. Presentació informació
2. Torn obert de paraules

Desenvolupament i acords de la reunió

1. Presentació informació

El Sr. Boadas presenta la informació relativa a la normativa internacional (UNESCO, COE, CEE) en relació a la documentació audiovisual.
El Sr. Comasòliva, presenta la informació relativa a la normativa estatal i de comunitats autònomes relativa a la documentació audiovisual.
El Sr. Ibarra i la Sra. Vela, presenten la informació relativa a les fonts de finançament de projectes.

2. Torn obert de paraules
El Sr. Comasòliva comenta l’exemple de l’Institut Nacional de l’Audiovisual de França, un organisme que des de l’any 1995 gestiona el dipòsit legal de les produccions i coproduccions en primera emissió de ràdio i televisió de França amb finalitat de conservació i comunicació. El. Sr. Boadas comenta que és un model de gestió centralitzada molt diferent de la gestió catalana. Es tracta del patrimoni audiovisual que pertany a una comunitat i és responsabilitat de cada administració la seva conservació i difusió.
Pel que fa al tema del finançament, s’estableix un debat. El Sr. Pedrals exposa que els ajuntaments ja poden acollir-se a diferents ajuts econòmics i que caldria insistir en la responsabilitat que tenen de conservar en condicions tota la documentació que produeixen i la que en són custodis.
El Sr. Codina apunta que no només són els ajuntaments els responsables de la gestió i conservació de fons audiovisuals, tenim consorcis i fundacions.
En aquest sentit, la Sra. Gómez apunta que aquest aspecte es podria solucionar afegint als contractes-programes que se signen per a la gestió de la televisió pública clàusules relatives a la conservació i gestió de les produccions audiovisuals. El Consell Audiovisual Català és l’organisme prepara/proposa aquests contractes.
El Sr. Melillas manifesta que seria interessant i necessari que es consolidés una estructura per tirar endavant projectes relacionats amb la gestió integrada dels fons audiovisuals, que pogués anar sumant voluntats i possés en contacte les administracions amb els diferents professionals, d’arxius i de televisions locals.
El Sr. Ibarra comenta que existeix una subvenció de la Generalitat de Catalunya destinada a empreses de televisió privades amb l’objectiu de que amb les seves produccions hi hagi un “enriquiment del patrimoni cultural”, es demana si aquest extrem significa que la documentació que aquestes televisions privades produeixin serà transferida a un arxiu públic.
El Sr. Melillas proposa que l’OAT pugui ser uns instrument que pugui oferir la informació i la orientació necessària relativa a les diferents vies de finançament a través de subvencions, programes de participació, etc.; on es trobem els recursos, quins documents es precisen, etc. La Sra. Gómez proposa de preparar una mena de “protocol” per especificar com s’ha de preparar la documentació per demanar una subvenció.
El Sr. Boadas diu que és responsabilitat de cada corporació local, gran o petita, l’assumpció de la conservació i gestió dels fons que formen part dels seus arxius, del patrimoni de la seva comunitat. L’arxiu és part de la televisió, no és una cosa aliena i “a part”.
El Sr. Codina, expressa que ara és el moment d’exigir aquesta “responsabilitat” a l’Administració pública. En el marc del nou escenari de la TDT Local, s’han de signar programes-contracte per part de consorcis i, especialment, ajuntaments, i en aquests contractes es podria incloure l’obligatorietat de conservar i gestionar els fons audiovisuals, presents i futurs. Seria oportú fer una recomanació en aquesta línia al Consell Audiovisual de Catalunya.

Un dels temes que calia abordar era el de l’enquesta que s’ha de fer arribar als arxius catalans. Una eina necessària per avaluar la situació actual en l’àmbit dels arxius ja que ja tenim el resultat de l’enquesta tramesa a les televisions d’àmbit local. El Sr. Jimènez proposa que l’Associació d’Arxivers de Catalunya assumeixi el treball d’anàlisi del resultat d’aquesta enquesta. El Sr. Pedrals demana que es pugui afegir a l’enquesta un nou extrem: el coneixement que els arxivers tenen de l’existència de productores de televisió o arxius audiovisuals en el seu territori.

Acords

1. Orientar i donar informació a través del blog de l’Observatori sobre normativa estatal, nacional i la produïda per organismes internacionals en relació a la documentació audiovisual i sobre les diferents fonts i vies de finançament.
2. Trametre l’enquesta a tots els arxius de Catalunya a través de l’Associació d’Arxivers de Catalunya incloent un nou extrem sobre l’existència de productores de televisió o arxius audiovisuals en el seu territori. El retorn de l’enquesta hauria de ser abans del mes d’octubre 2008. El buidatge de la informació i posterior anàlisi es farà a través de l’ l’Associació d’Arxivers de Catalunya.
3. Demanar, en forma de recomanació, al Consell de l’Audiovisual de Catalunya que, en el nou escenari de la TDT Local, i a l’hora de redactar els contractes-programes i en l’elaboració dels pressupostos anuals, s’inclogui l’obligació i la necessitat de conservar i gestionar els fons audiovisuals, presents i futurs.
4. Fer una reunió dels grups de treball el proper 27 d’octubre de 2008 a Barcelona. La Xarxa Local de Televisions Locals s’encarregarà d’organitzar aquesta reunió. Aprofitant que el 27 d’octubre és el dia internacional del patrimoni audiovisual seria interessant organitzar algun acte que visualitzi la tasca que ha començat a fer l’OAT.

Publicat dins de Recursos

Comparteix: